Neixen a la UAB els primers ratolins clonats a Espanya

Els primers ratolins nascuts a Espanya com a resultat d’una clonació, tres femelles anomenades Cloe, Cleo i Clona, han superat el part sense problemes i actualment creixen amb aspecte sa a l’estabulari de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), segons van anunciar ahir els investigadors que han realitzat el treball. Els tres ratolins són genèticament idèntics a les tres femelles que van donar una cèl·lula per a l’experiment, però cada un és diferent entre si.

Els rosegadors, que estan amagats fora de l’abast de les càmeres fotogràfiques, van ser creats amb una tècnica similar a l’empleada en el cas de l’ovella Dolly, nascuda el 1996, i formen part d’una investigació que pretén avaluar justament en quines condicions ambientals es desenvolupen millor els embrions clònics en les primeres fases. De fet, encara que laboratoris d’una desena de països ja han aconseguit reproduïr ratolins in vitro, amb prou feines l’1% dels exemplars acaben arribant a l’edat adulta.

Nuno Costa-Borges, Josep Santaló i Elena Ibáñez, investigadors del Departament de Biologia Cel·lular de la UAB, han realitzat el seu experiment seguint els passos clàssics de Dolly. En primer lloc, es pren una cèl·lula adulta del ratolí que es vol clonar i se li extreu el nucli cel·lular, que és on resideix la informació genètica de la cèl·lula. Concretament, en l’experiment de la UAB es va agafar una cèl·lula del cúmul, una regió pròxima a l’ovari. A continuació, el nucli obtingut s’insereix a l’interior d’un ovòcit, un òvul en estat immadur, que prèviament també ha estat desproveït del seu nucli. El resultat és estimulat artificialment per induir la fusió i després la divisió cel·lular, és a dir, s’intenta reproduir el que hauria passat en un procés defecundació natural amb espermatozoide. Finalment, al cap de diverses divisions, s’obté un embrió i s’insereix en una femella que actua com a mare portadora.

¿QUATRE MARES? / Els investigadors van evitar parlar de mares perquè en l’experiment hi participen tres femelles adultes –la que cedeix l’ovòcit, la que cedeix el nucli i la que treballa com a portadora–, però els ratolins que neixen només són clònics de la segona. Parlant de possibles mares, n’hi ha fins i tot una quarta: la femella que alleta el clon en els primers dies de vida.

A més de la fita de la clonació, una autèntica novetat a Espanya, la investigació intenta analitzar en quina solució química prosperen millor els clons en les primeres fases de desenvolupament. Costa, Santaló i Ibáñez han comprovat que l’àcid valproic, un anticonvulsiu que s’utilitza en el tractament de l’epilèpsia, millora el rendiment fins a arribar al 5% d’èxits.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

L’àcid valproic no solament és més útil que no afegir-hi res, sinó que obté resultats lleugerament millors que un altre inhibidor molt prometedor, la tricostatina. No obstant, els científics de la UAB són cauts i, abans d’assegurar res, esperaran fins al juliol per veure com funcionen les clonacions en curs. Ja hi ha diverses rates embarassades. Al juliol també es podrà analitzar si els ratolins es reprodueixen sense problemes.

Els científics sostenen que l’ús de l’àcid valproic o qualsevol altre inhibidor que tingui èxit en ratolins no solament funcionaria per clonar altres animals, sinó també per a la reprogramació cel·lular en el cas de les cèl·lules mare humanes. «Si millora l’eficiència –conclou Ibañez–, també millorarà la generació de cèl·lules pluripotents».