Tarántula inocula el seu verí a la Barcelona moderna i cultural

tarántula demostra que el refrany més val caure en gràcia que ser graciós és una llei. Els seus integrants es defineixen com a rates de claveguera i, realment, semblen els últims supervivents d’aquella Ciutat podrida que tan bé va retratar La Banda Trapera del Río. Tot i això han aconseguit que la Barcelona moderna els admiri i que institucions culturals com el Sónar i el Grec els incloguin als seus programes. Tot gràcies a Esperando a Ramón (2006) i Humildad trascendental (2009), discos que no n’han venut ni una còpia perquè s’aconsegueixen gratuïtament, a internet. (I del segon, en només un mes, ja han comptabilitzat 15.000 descàrregues).

El trio ha enverinat Barcelona torejant les modes i els mètodes tradicionals de difusió de la música. I ara, per fi, presenten el seu segon disc. Els ha costat trobar una estona per quedar i gravar-lo, però saben que el temps no corre en contra seu. Quan van aparèixer ja eren un grup del tot descontextualitzat: caixes de ritme barates, obsessió pel rockabilly, un laconisme peloenpecho propi de les fornades irritants dels 80 i un absolut desinterès per loquemola. Els veies a l’escenari i costava endevinar en quin antre havien estat guardats tant de temps. Eren el millor i el pitjor grup de la seva mena: l’únic.

Si Esperando a Ramón ja va deixar l’escena local en fora de joc, el seu Humildad trascendental farà emmudir-la. Aquí hi ha himnes per a cors borratxos (Con toda la marcha), cançonetes amb segones per si tornés La bola de cristal (Eres un gusano), invitacions a la insurgència (A la Bolsa) i frases ja mítiques com «filmes més que menteixes», «la policia sí que és art, un art que et fa anar escagarrinat» i «només m’importa la ficció, la ciència no l’entenc». Potser et fa riure, però el disc és un cop sec a la nuca.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

En lloc de tant elogi i reconeixement ells potser prefereixen un pernil de gla, però amb el que guanyaran aquest any podran comprar-ne molts. Així que aquí els tenim: complint com a professionals del desastre.

Tarántula + Internet 2La [2] • Divendres 5 • 1.00 hores • 13 €