Girona exhibeix l'obra més amagada d'Isidre Nonell

Isidre Nonell no només es va dedicar a pintar gitanes. Amb aquest missatge arriba a la Fontana d’Or de Girona una exposició,Isidre Nonell. Figures i espais, que segueix l’evolució d’un dels pintors més importants del postmodernisme català. Nonell (Barcelona 1872-1911) va morir molt jove. Únicament tenia 38 anys. Encara que curt, el seu va ser un recorregut intens. L’exposició reuneix una cinquantena d’obres, entre pintures i dibuixos, de las quals 21 mai abans havien estat exposades en públic perquè pertanyen a col·leccions privades.

Nonell passa dels primers paisatges i bodegons, influïts per artistes contemporanis com Ramón Casas o Santiago Rusiñol, a l’època en què la seva atenció es va centrar totalment en les gitanes, i a una tercera etapa final, de maduresa prematurament tallada, en què comença a dibuixar dones de rostre blanc, de classes adinerades i formes sensuals, i recupera el color de la seva paleta.

Per això, l’exposició està dividida en tres parts. Es tracta de donar a conèixer al públic que «Isidre Nonell no només és el pintor de les gitanes» i que es conegui el seu llarg recorregut, segons va explicar ahir la comissària de la mostra, Glòria Escala.

LES INFLUÈNCIES / El primer període està marcat pels paisatges i bodegons en els quals la figura humana queda en segon pla. Són figures integrades en paisatges i on predomina el color. Entre 1890 i 1900 Nonell no té un art tan personal i en els seus traços es percep la influència d’altres artistes.

Deu anys d’exploració culminen la immersió en «la marginalitat». Després de dues estades a París, torna a Barcelona i el seu art fa un gir. Centra el focus en les classes desafavorides i, sobretot, en les gitanes. Durant sis anys es converteixen en la seva obsessió (1901-1906).

En aquesta època una tragèdia esbiaixa la vida d’una de les models predilectes de Nonell: Consuelo. Va ser la seva amant i una de les seves muses, que va morir quan un temporal va enderrocar la barraca on vivia. En aquest període l’espai com a context desapareix dels quadros d’Isidre Nonell. Utilitza fons neutres que contribueixen a donar èmfasi a la sensació de precarietat. «Abatudes, abaltides, melancòliques», les gitanes de Nonell el converteixen en un «provocador» per a la seva època.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

L’artista va haver d’enfrontar-se al rebuig i no va ser fins a la seva «tercera etapa» quan li va arribar el primer èxit. Tard perquè era un any abans que morís. En aquesta tercera etapa el color reapareix i les gitanes deixen pas a dones de pell blanca. Descobreix la sensualitat i les seves dones deixen d’amagar les seves cares. Un període durant el qual la pintura de Nonell pren més personalitat. «Mai sabrem cap on l’hauria portat», va comentar Escala.

L’exposicióIsidre Nonell. Figures i espaises pot veure des d’avui al Centre Cultural de Caixa Girona, la Fontana d’Or.