SALUT
El càncer de mama utilitza tres gens per estendre's al cervell
Les cèl·lules nocives obtenen una 'ajuda' per travessar la barrera protectora

Joan Massagué.
Una investigació encapçalada per Joan Massagué i el seu equip a Nova York ha identificat tres gens implicats en la metàstasi cerebral del càncer de mama, és a dir, el procés que permet que les cèl.lules tumorals superin les defenses i envaeixin el cervell. Els investigadors del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center (MSKCC) confien que el treball obri el camí al desenvolupament de fàrmacs capaços de bloquejar el procés, tot i que assumeixen que encara són necessaris nombrosos estudis clínics i que "els beneficis encara trigaran a arribar". Les metàstasis de cervell, presents en el 15% de les dones que pateixen càncer de mama, són una de les formes més agressives i de pitjor diagnòstic.
La investigació, que es va publicar ahir en l'edició electrònica de la prestigiosa revista Nature, suposa posar la metàstasi de cervell "al mateix nivell de coneixement que s'ha adquirit en els últims anys per a les metàstasis de pulmó o d'ossos", comenten Joan Massagué i els seus col.laboradors Roger Gomis i Cristina Nadal. Gomis i Nadal, que residien a Nova York, van tornar fa poc a Barcelona i ara treballen a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB-Parc Científic) i a l'Hospital Clínic. A més de l'MSKCC, també han col.laborat en la investigació la Universitat de Chicago i diverses institucions científiques d'Holanda.
ELS TRES PROTAGONISTES
Encara que els científics han identificat tres gens implicats en la metàstasi, la contribució concreta de cadascun encara està sent investigada. El primer, anomenat HB-EGF, sembla que impulsa la mobilitat de les cèl.lules canceroses. El segon, COX2, estimula la permeabilitat de les parets capil.lars i obre les portes a la metàstasi. En estudis anteriors, l'equip de Massagué ja havia comprovat que COX2 i HB-F estaven implicats en la metàstasi de pulmó, però ara ha confirmat que també funcionen com a intermediaris en la propagació al cervell.
Finalment, el tercer gen es diu ST6GALNAC5 (sialiltransferasa) i és necessari perquè les cèl.lules puguin sortir dels vasos sanguinis i travessin la barrera hematoencefàlica (BHE). Aquesta barrera, una espècie de membrana entre els vasos sanguinis i el sistema nerviós central, serveix precisament per impedir que les substàncies tòxiques arribin al cervell. "La investigació ajuda a clarificar el paper que desenvolupen aquests gens per determinar com les cèl.lules tumorals del càncer de mama s'alliberen i com, una vegada es traslladen, decideixen on atacar", afirma Massagué.
Notícies relacionadesPer arribar a les seves conclusions, l'equip de Massagué va treballar amb cèl.lules de diversos paci- ents de càncer de mama amb me- tàstasi al cervell i també amb models animals. "Amb independència de l'origen les diferents persones, obtenim resultats similars, cosa que evidencia que els gens estan implicats en el procés de manera general", diuen Massagué, Gomis i Nadal.
Per exemple, van notar que el gen ST6GALNAC5 posava en marxa una reacció química que creava una capa protectora sobre les cèl.lules del càncer i els permetia travessar la barrera BHE. Això vol dir que les cèl.lules cancerígenes utilitzen la protecció que els ofereix aquest gen específic per infiltrar-se. Massagué, en definitiva, opina que els descobriments del seu equip facilitaran "la possibilitat d'utilitzar fàrmacs per interrompre aquesta interacció".
- Successos Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona
- A Bèrgam Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà
- Animals marítims ¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?
- "Si et conviden a un sopar, no portis vi"
- Un bacteri podria causar 12 milions de càncers gàstrics