Pasión Vega: "Als meus inicis deien que la 'copla' era cursi"

–¿Com serà aquest recital al Liceu?

–Es dividirà en quatre parts: una part tanguera, una de copletera, una de mexicana i una de dedicada als meus èxits. Porto amb mi tres escenaris diferents en un. I hi haurà sorpreses. Projeccions i últimes tecnologies s’alternaran amb coses de teatre antic. Començo amb un quintet de tango i arribo a cantar fins amb 15 músics.

–El seu nou disc, Gracias a la vida

–Em venia de gust gravar cançons i, durant la gira de l’anterior disc, La Reina del Pay Pay, se’m va acudir aportar el meu granet de sorra a un repertori de peces que m’han anat nodrint des de la meva infància.

–Ha triat per batejar l’àlbum aquesta popular cançó de Violeta Parra. ¿Per algun motiu en especial?

–És la que més he escoltat de totes les del disc. La vaig aprendre de petita i és la típica que sempre he cantat en família o en alguns casaments. La vaig triar perquè té un missatge positiu i resumeix moltes coses de la cultura llatinoamericana.

–¿Com va seleccionar el repertori?

–Tot va fluir de manera natural. Són cançons que porto a dins, les coneixia des de molt abans d’entrar a l’estudi. Em sabia pràcticament totes les lletres. És un disc ple de detalls, molt empastat.

–Al principi la van proclamar la nova Concha Piquer, encara que ha tocat gèneres com el pop i la sarsuela.

–És que pràcticament vaig fer versions de tot tipus de copla, des dels anys 30 i 40 endavant. És un món que ja he explorat i he gravat als meus tres primers discos.

–¿I repetirà?

–És que hi ha un tema de drets que m’impedeix tornar a gravar aquelles cançons. Així que ara, la copla que faig es limita al directe.

–Artistes com Concha Buika també han pujat al carro per remodelar la copla. ¿Li agrada?

–M’encanta el seu timbre i les seves versions. Ella i també Martirio han fet molt per recuperar la música popular. El flamenc i la copla formen part del nostre folklore, és el que exportem. No ens hem d’avergonyir, sinó fomentar-los i barrejar-los, perquè en la música molt pocs estils són purs 100%. Tot és una barreja fruit de l’evolució. ¡Però si el tango ve de l’Àfrica i al principi el ballaven dos homes!

–A la seva anterior visita a Barcelona va omplir tres dies el Palau. ¿No farà curt amb una sola nit al Liceu?

–Això es pot arreglar. Tornaré. Volia mostrar tota l’escenografia que porto i no cabria al Palau. L’important és ser fidel a un mateix.

–Va publicar el seu primer senzill quan només tenia 17 anys. ¿Com va imposar ja llavors el seu criteri?

–Sovint, anant a contracorrent. Ara la copla està en auge, però als meus inicis deien que era cursi, que estava passada de moda. Però jo estava convençuda del que feia. «No hi ha lloc per a això a la ràdio», em deien. Però em vaig sortir amb la meva. S’ha de perseverar, tenir les idees clares. Des del principi he comptat amb el respecte del públic. La gent m’ha vist com una artista seriosa i això deu haver ajudat a canviar la imatge de la copla.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿S’atrevirà algun dia a escriure les seves pròpies cançons?

–Em fa una certa vergonya. Han escrit per a mi Sabina, Javier Ruibal, Pablo Guerrero... Potser amb Jesús Bienvenido fem un disc junts, no ho sé.