Eduard Fernández: "Doblar-me al català és una vergonya"

–Afirma el director d’Amores locos

–Cada u té la seva i s’espavila. La de l’amor és important. Si a més en tens altres, millor. Però l’amor és fonamental en la vida. També hi ha l’amor per la feina, d’acord, però és sa i recomanable que l’amor sigui per una persona.

–La seva veu i el seu físic li posen en safata els personatges introvertits i una mica solitaris.

–M’agraden aquests papers. Però també altres, com el deFaust 5.0, que era una bogeria. I la veu i el físic eren els mateixos. En tot cas, són personatges que he pogut fer després de molt temps. Això mateix, de jove, hauria estat més difícil.

–Vostè va agafar experiència en el teatre.

–No sóc un actor d’escola. Vaig estudiar mim i altres històries i vaig aprendre l’ofici a l’antiga, sobre les taules. Hi aprens molt. Dia a dia i equivocant-te.

–¿Ha vist l’obra d’Albert Boadella a Madrid?

–No, crec que ja s’ha acabat.

–¿Què li sembla l’opció del seu antic company de taules, situant-se en l’òrbita de la presidenta de la Comunitat de Madrid?

–Des de fora no deixa de ser sorprenent. Però cada u té la seva història, la seva vida i els seus objectius.

–Per primera vegada, el Festival de Màlaga programa pel·lícules catalanes amb subtítols en castellà. Inclosa Tres dies amb la família

–Felicito el certamen, però no per projectar en català, en castellà o en xinès sinó per fer-ho en versió original. I això s’hauria d’estendre als cines, però, desgraciadament, encara es dobla. A Catalunya a vegades estàs obligat a doblar-te al català una pel·lícula que has fet en castellà. Em sembla una gran vergonya i una humiliació per a mi i per al meu ofici. Crec que és una política catalana molt dolenta i molt irrespectuosa. És un error garrafal. Qualsevol català entén el castellà. Però, és clar, hi ha gent que no coneix aquest ofici i els és igual. L’únic que els importa és promocionar l’idioma. La futura llei del cine català no és una llei del cine sinó una llei lingüística. I ja paro de parlar perquè se m’està escalfant la boca.

–Tot Espanya és rara avis

–També Alemanya i Itàlia. A veure si ens traiem aquesta part una micafeixista del cine.

–Acaba de rodar Biutiful

–Faig de germà gran de Javier Bardem i sóc una mala peça. És una cinta en la qual apareix la Barcelona que no surt amb Woody Allen.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–Els joves actors estan arrasant. Als carrers de Màlaga, les fans amb prou feines els deixen fer dos passos seguits. ¿Li agradaria viure-ho?

–No, no. Està bé que el cine tingui cares noves. Hi ha lloc per a tothom. Una altra cosa és la promoció brutal del desig de la fama immediata. Això no és bo ni per a un mateix ni per a l’ofici. I és una cosa que no està tan relacionada amb ells sinó amb el sistema que han muntat. El que s’ha de fer és promocionar el cine i la feina seriosa, i fer alguna cosa més semblant a l’art.