Des de 'Todo sobre mi madre', Oscar el 2001, cada estrena d'Almodóvar és un gran esdeveniment

Quan es va estrenarTodo sobre mi madre(1999), Pedro Almodóvar (Ciudad Real, 1949) no només era profeta a la seva terra. Pel·lícules com¡Átame!(1990),Tacones lejanos (1991) iCarne trémula(1997), totes amb l’esperit dels seus primers treballs, amb l’estigma de l’Almodóvar franctirador i explosiu, ja entraven en el palmarès de festivals internacionals i eren reconegudes per l’acadèmia d’altres països.Tacones lejanos va ser nominada al Globus d’Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa iMujeres al borde de un ataque de nervios(1988) va estar a punt de guanyar un Oscar en aquesta categoria.

L’univers de les seves pel·lícules, fetitxista, referencial i calculadamentkitsch, ja era conegut abans de l’estrena d’aquella pel·lícula femenina coral. Tant com les seves històries alambinades i de to rocambolesc, però emocionalment coherents. Però va serTodo sobre mi madre el film que va convertir Almodóvar en un dels autors de més prestigi internacional i va am­pliar el seu públic.

Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, estatueta que li van entregar Penélope Cruz i Antonio Banderas, un altre actor clau en la seva filmografia,Todo sobre mi madre no suposava un canvi radical en la trajectòria del director. De fet, reuneix moltes constants almodovarianes: personatges femenins potents, vincles emocionals esbiaixats, un imaginari pop i un humor entre folklòric i absurd. Però sí que era més accessible que els seus altres treballs --més se­rena i reflexiva, menys extravagant--, tenia un to que, matisos a banda, Almodóvar ha repetit en els seus següents treballs i amb què podia seduir espectadors molt diferents.

Narrador d’històries

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Així va ser.Todo sobre mi madreva augmentar el (ja alt) nombre de fans del cineasta i, des de la seva estrena, l’arribada al cine d’una pel·lícula seva és un esdeveniment. Quatre anys després, Almodóvar va guanyar el seu segon Oscar perHable con ella (2002), drama més aspre i radical que la seva pel·lícula anterior. Aspirava als de millor director i guió original, i es va endur el segon. Els acadèmics van pre­miar els seus dots de narrador d’històries, ofici sobre el qual va reflexionar en el seu següent treball,La mala educación(2004), i aprofundeix ara amb més sort aLos abrazos rotos.

Tan inspirada com la seva anteriorVolver (2006), pel·lícula per la qual Penélope Cruz va ser nominada a un Oscar,Los abrazos rotos té el to de l’etapa de l’obra de l’autor que arrenca aTodo sobre mi madre. Però en aquest film i en el curtLa concejala antropófaga(2009), espècie despin-offde la pel·lícula, també hi ha el primer Almodóvar, l’irresistiblement groller. ¿Un gest de complicitat als que l’adoren des del principi o el primer pas d’un retorn als seus orígens?