La cançó militant perd l'uruguaià Quintín Cabrera

Quintín Cabrera va ser un cantautor compromès en tres fronts: la militància política, la cultura popular i la poesia. Establert a Barcelona als 70, aquest trobador uruguaià, autor de la incisiva cançóSeñor presidente, va ser una de les veus de l’exili llatinoamericà que va aixecar ponts entre els dos costats de l’Atlàntic. Dijous va morir a Majadahonda (Madrid), als 64 anys, com a conseqüència de complicacions derivades d’un trasplantament de pulmó a què es va sotmetre al gener.

Cabrera, nascut a Montevideo el 25 d’abril de 1944, va participar, el 1967, a l’Encuentro Internacional de la Canción Protesta, que va tenir lloc a Varadero (Cuba) i que va inspirar la creació de la Nueva Trova Cubana. Allà va coincidir no només amb els emergents cantautors de l’illa, sinó també amb el compatriota Daniel Viglietti i amb Raimon. Després d’escoltar-li cantarEl fantasma, dedicada a Che Guevara, Fidel Castro va dir: «Això que canta aquest noi és més directe i eficaç que un míting».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

CATALÀ D’ADOPCIÓ / El 1968 es va instal·lar a Suècia, però les dificultats per renovar el permís de treball el van portar a buscar un nou destí, Barcelona. Aquí va prendre partit en l’activitat clandestina, va estudiar Periodisme i, el 1975, va publicar el primer àlbum, Yo nací en Montevideo, que incloïaSeñor presidente. Es va instal·lar a la Floresta, va batejar un dels seus fills amb el nom de Ferran i va gravar diverses cançons en català, comSenzillament, Aquí una nit iAmor que tens ma vida. A finals dels 70 se’n va anar a Madrid, on es va quedar. Va treballar amb Luis Pastor, Labordeta i Pablo Guerrero, cultivant el folklore uruguaià (la milonga) i un lirisme que fonia compromís polític i sentimentalitat.

El 2000 va actuar a les Cotxeres de Sants, a Barnasants. La seva última obra,Naufragios y palimpsestos, va arribar l’any passat, paral·lelament a la seva participació en la col·lecció de discosEl canto emigrado de América Latina. No va aparcar mai el seu esperit crític: els cantautors actuals li semblaven aburgesats i li inspirava més simpatia el rock urbà.