Viatge a l'any sense estiu

L'explosió volcànica més forta dels últims mil.lennis va ocórrer l'abril del 1815 a l'illa de Sumbawa, a l'actual Indonèsia: el volcà Tambora, un gegant de 60 quilòmetres de diàmetre a la base, va començar a rugir amb tanta potència que totes les illes pròximes van quedar cobertes per un mantell de cendres d'uns quants metres de gruix. Van morir unes 100.000 persones. La tragèdia del Tambora, a més, no es va acabar a Indonèsia. Els 170 quilòmetres cúbics de partícules escopits pel volcà van entrar a formar part dels corrents atmosfèrics fins a crear a nivell planetari una fina capa que va reduir la força de la llum solar. Amb més o menys intensitat, la Terra es va refredar en els mesos posteriors.

Aquesta és almenys la principal hipòtesi per explicar les enormes anomalies climàtiques que van tenir lloc a partir del 1816 en països molt allunyats de l'Àsia. S'han estudiat amb profusió a França i la Gran Bretanya, on nombrosos documents es van fer ressò de les dures gelades, les pluges de cendra i la pèrdua de collites i altres misè- ries, però la historiografia climàtica a Espanya va una mica endarrerida."Hi va haver els mateixos problemes que a tot Europa, però s'han estudiat molt menys",lamenta Mariano Barriendos, investigador de la Universitat de Barcelona (UB). Hi ha"centenars de quilòmetres de prestatgeries"amb documents per analitzar.

Barriendos i altres climatòlegs de la UB han reconstruït el clima de l'època a Barcelona --i en general a Catalunya-- a partir de tot el que han pogut trobar. Això sí, no partien de zero. La ciutat compta des del 1786 amb la inestimable sèrie de temperatura i pluja anotada amb regularitat científica pel doctor Francisco Salvà, al carrer de Petritxol, que Barriendos ha pogut confirmar i homogeneïtzar amb el que els científics denominenproxy data(dietaris, registres mercantils i altres indicis indirectes).

Les temperatures d'aquella època van ser més fredes de l'habitual, sobretot el 1816 i més concretament entre el juny i l'agost. És el que a Europa, per mèrits propis, va passar a la posteritat com l'any sense estiu. A l'observatori de Petritxol, per exemple, les mitjanes del juliol i l'agost del 1816 van ser tres graus inferiors a l'habitual, un marge que no és precisament petit. El baró de Maldà va deixar escrit al seu dietariCalaix de sastreque el Montseny i Montserrat estaven nevats a principis de novembre."El riu Llobregat s'ha congelat, una cosa notable",prosseguia, tot i que sense precisar en quin tram.

Barriendos, però, explica que els canvis fonamentals van pertocar a la pluja. Dels 13 anys transcorreguts entre el 1812 i el 1824, 12 es poden qualificar com a secs i cinc d'ells, a més, ho van ser en extrem."En tot el segle XX no hi ha cap any que arribi a aquelles precipitacions inferiors a 260 litres per metre quadrat --afegeix--. Va ser una de les quatre sequeres més severes dels últims 500 anys".Des d'un punt de vista tècnic, el temps es va caracteritzar per una presència anòmala d'altes pressions sobre l'Atlàntic que impedien la circulació de les borrasques que solen aportar precipitacions al litoral mediterrani. Un detall confirma l'excepcional situació: el 1817 es va organitzar a Barcelona l'última de les sis grans rogativespro pluvia(pregàries episcopals per implorar a Déu que plogués) documentades entre el 1521 i el 1825.

Pèrdua de població

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

L'efecte més greu va ser la pèrdua de collites i els consegüents períodes de fam. Un pagès d'Arenys de Munt, per exemple, va escriure que la terra estava tan erma, sense possibilitat de collita, que l'única opció era deixar que hi entressin els animals afamats. L'impacte a Barcelona va ser enorme malgrat que la ciutat ja era una urbs moderna amb gran activitat comercial. El professor de la UB ha documentat una arribada anormal de vaixells estrangers al port, previsiblement carregats de cereals.

"Hi va haver especulació, acaparament i mortalitat directa",diu. La població de Barcelona, que feia dècades que creixia, va patir un retrocés molt acusat: de 114.000 habitants a fins del segle XVIII es va passar a 97.400 el 1830.