Xavi Hernández: "Sabia que m'estimaven, però no em pensava que tant"

--Perquè es faci càrrec del tipus d'entrevista: ¿té sentit que pugui convertir-se en el català de l'any gràcies a un guardó aconseguit lluint la samarreta d'Espanya?

--Doncs, perdoni, però crec que seria encara més bonic, ¿no? No crec que hi pugui haver més pluralitat que aquesta. Jo sóc i em sento català per les quatre bandes i, de moment, no conec cap altra manera de guanyar l'Eurocopa que jugant amb Espanya.

--Sap que, de moment, l'ha votat moltíssima gent.

--He vist la llista de candidats i la veritat és que impressiona. Crec que la conquista de l'Eurocopa, un trofeu valuosíssim i que el futbol espanyol necessitava com l'aigua que bevem, ha suposat la consagració de tota una generació de futbolistes de molta vàlua i, sobretot, de molt toc, de gran classe. Cregui'm, jugar amb Puyol, Iniesta, Torres, Silva, Villa i tants altres és una delícia. Però, tornant a la votació, sabia que la gent m'estimava, però no em pensava que tant.

--Va ser una victòria preciosa.

--Bellíssima. Resulta un adjectiu potser poc futbolístic, però és que el futbol que vam fer va ser bellíssim, no només pel fet de jugar a l'atac, sinó per la seva proposta. Ens vam coronar sense esgrimir la llegendàriafúria espanyola. Vam ser campions amb un joc de toc i talent. A Luis li agrada jugar com a Cruyff. És més, la selecció té set o vuit jugadorsmade in La Masia. Ja ho veu, l'estil culer va fer guanyar Espanya i ara Espanya em pot fer guanyar a mi. Això també seria bonic.

--¿En què consisteix el tan alabat ADN del Barça que tothom enveja?

--Si vols disfrutar del futbol, has d'estimar la pilota; es pot guanyar no estimant la pilota, és veritat, però llavors oblida't de disfrutar, tu i els altres. "¿Amb què defensem?", es preguntava Cruyff. "Amb la pilota", responia. Si tens la pilota, es juga com tu vols; el qui té la pilota és l'amo del partit.

--I, un cop la robes, un cop és teva, vinga a tocar, tocar i tocar.

--Sí, però amb criteri. Tocs ràpids, desmarcatges, triangulacions, parets, profunditat, pausa, ritme, toco i me'n vaig, t'ajudo, et busco, m'aturo, aixeco el cap, miro i, sobretot, obro el camp. Cruyff sempre deia: "Si fiques en una cabina de telèfons Pelé i Maradona, no et preocupis que no faran ni tan sols una paret". Si fas el camp més gran, fins i tot el més maldestre aconsegueix fer una paret, o dues. Aquesta és l'escola de Joan Vilà, d'Albert Benaiges, de Johan Cruyff, de Pep Guardiola.

--I vostè estima la pilota, perd el cap per tenir-la, que arribi fins a vostè.

--Algun dissabte vaig a veure jugar els meus amics del Natació Terrassa i m'assec a la grada amb l'Elsa, la meva nòvia. Des d'on sóc, sospiro perquè hi hagi un rebot i la pilota m'arribi a mi. Sóc un malalt, ho admeto. No sé si és un vici castigable.

--Joaquim, el seu pare, encara no entén per què no va anar al Milan.

--El meu pare sap i va entendre que no me'n podia anar. He nascut per jugar al Barça. El meu pare va intentar obrir-me els ulls. "Hi ha el Pep, Xavi, tens al davant un mite". I la meva mare li deia: "Joaquim, el Xavi s'ha de quedar al Barça, ¿que no ho veus?". Quines picabaralles tenien. Vaig arribar a parlar amb Zaccheroni, el tècnic, i fins i tot amb Galliani, el cap. Però vaig fer bé de quedar-me. Vaig ser parit per al Barça. I la meva mare ho sabia, és clar.

--Tinc entès que Òscar i Àlex, els seus germans, encara no li han perdonat que els deixés sense pa.

--Ho sé, quan tornava del col.le em tocava anar a comprar el pa cada dia. La mare em donava 105 pessetes per a quatre barres, i jo baixava a la plaça del Progrés a buscar-lo, però sempre m'enganxava a jugar a futbol i sempre em tancaven el forn.

--¿És veritat que la seva germana Ariadna li ha fet més d'un túnel

--Cert, cert. Som gairebé de la mateixa edat i jugàvem junts. Té l'esquerra de Messi. Jo la colava al meu equip i els tontos dels meus col.legues picaven. "¡Va, és una noia!", deien, i els clavàvem unes pallisses...

--Elsa, la seva nòvia, m'ha demanat que li digui que no tot és futbol.

--L'Elsa és la que em fa baixar del núvol, és la que em manté connectat a la realitat, m'obre la ment, m'ajuda a valorar que no tot és futbol. És el meu tresor. I ho sap.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--El director m'ha demanat que li pregunti per la crisi del Barça

--¿Crisi? Estem a 4 de març, ¿sap quants partits hem jugat? 42. ¡42! ¿Sap quants partits ha jugat el Valladolid? 29. ¡29! ¿Sap quants partits jugarà en tota la temporada? 42. ¡42! A falta encara de tres mesos per finalitzar la temporada, nosaltres hem jugat els mateixos partits que jugaran el 80% dels clubs en tot l'any. En alguna cosa s'ha de notar, em sembla a mi, ¿no? Digui-li al director que estigui tranquil. ¡Tant de bo totes les crisis siguin com aquesta!