Pitingo s'instal.la amb l'espectacle 'Soulería' al Coliseum de BCN

La bateria de llums del Coliseum, just en el tram més transitat de la Gran Via barcelonina, no anuncia cap pel.lícula ni obra teatral. Pitingo, s'hi pot llegir en grans lletres lluminoses. Durant dues setmanes, una entrada tan majestuosa com aquesta reviurà aquells temps en què els cantants encara feien temporada als teatres, ciutat a ciutat. L'última sensació del flamenc torna amb l'espectacleSoulería,que ja va presentar el 18 de desembre passat en un Auditori ple a vessar.

A to amb el seu paper de nova veu cantant en l'última temporada de la sèrieCuéntame,Pitingo recupera un costum que semblava que s'extingiria amb les figures melòdiques i els cantautors dels anys 60 i 70. Entre la gran majoria d'artistes actuals, això de cantar en teatres es contempla només per a una data assenyalada. Com a molt dues nits consecutives. Pitingo, en canvi, s'hi planta aquesta nit fins a l'1 de març, per seguir per tota la geografia espanyola. "M'encanta la idea de fer unatournée, que deien els antics", confessa.

Més recital que musical

Encara que avui qualsevol martingala sigui excusa per muntar un hipotètic musical, ell no vol camuflar-ho. "Continua sent sobretot un recital", diu Pitingo. "Encara que tots els músics tenen el seu moment estel.lar". Entre ells el mateix Juan Carmona (ex-Ketama), braç dret d'aquest fenomen.

¿Qui és Pitingo? Per si algú encara no ho sap, elcantaormés popular que ha aparegut des de començament d'aquesta dècada. I polèmic. Les sevesnegroidesinflexions vocals i adaptacions de cançons pop han fet que tingués gairebé tants detractors com públic entusiasta. Té 28 anys i en realitat es diu Antonio Álvarez Vélez. Va néixer a Ayamonte (Huelva) i no fa gaires anys encara compaginava la feina de recollidor de maletes a l'aeroport de Barajas amb elstablaosde rigor, on es va forjar com acantaor. I, de passada, va aprofitar la proximitat amb Torrejón per apuntar-se a un cor de gospel genuí, herència de les bases americanes.

Pentinat de punta

El seu pentinat és tan atípic en l'escena flamenca que fins i tot les comparses de Cadis li dediquen un número aquest Carnaval. Gitano per part de mare, la família de la qual assegura que mai li va posar objeccions. De molt joveneta es va casar amb un paio que, al cap d'uns anys, al perdre la feina de mariner es va fer guàrdia civil. I també el germà gran de Pitingo, Ismael Álvarez, va trencar amb la tradició i avui és un dels dibuixants de còmics gais més reco-

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

neguts.

¿I que ésSoulería? Un disc que ha venut ni més ni menys que 110.000 exemplars i un espectacle en què Pitingo canta acompanyat per un cor gospel afroamericà i 11 músics flamencs. Però sobretot, unpaloflamenc de la seva pròpia --i atrevida-- creació. "M'agradaria que quedés i que potser, d'aquí a 150 anys, l'admetin i pugui estar en una punteta de l'arbre genealògic del flamenc", diu. Reconeix que la majoria del públic ve a escoltar la seva versió per tangos del míticKilling me softly with his song, de Roberta Flack. Al preguntar-li si no està fart de cantar-la respon: "Una miqueta saturat sí que estic, sincerament, sobretot de cantar-la en televisions. En directe, en canvi, la segueixo disfrutant, perquè puc donar-li girs diferents".