Oristrell: «Dieta mediterránea' és un sopar lleuger»

Si Dieta mediterránea fos un plat i no una pel·lícula, ¿de què tindria gust? El seu director, Joaquim Oristrell, ho té clar: de sopar d’estiu al costat del mar. “Un sopar lleuger –explica-- amb una mica de marisc i bon vi blanc”. Conscient que les comèdies donen de tot menys prestigi, Oristrell les defensa perquè «encomanen alegria de viure». I ell és dels que creuen que les persones que riuen viuen més i millor.

Dieta mediterránea explica la història de Sofía (Olivia Molina), una noia especialment dotada per a la cuina. Tant, que es converteix en la número u del món. Al seu costat té dos homes: el seu marit responsable (Paco León) i el seu sexi valedor (Alfonso Bassave). Els tres formen un trio (mai més ben dit) que funciona com un rellotge suís. No obstant, han de lluitar contra els prejudicis dels altres i els d’ells mateixos. «Tu el que passa és que vols ser normal i no feliç», retreu un dels personatges quan un altre vol abandonar el vaixell.

Oristrell demana que ningú jutgi els tres personatges. «Per sobre de les opcions sexuals de cada un hi ha la voluntat d’estimar i el que passa és que hi ha moltes maneres d’estimar», subratlla el director i guionista barceloní (Será que nadie es perfecto, Sin vergüenza). Oristrell llança un avís a navegants: «Al segle XXI haurem d’adaptar la nostra manera d’entendre l’amor».

EL SEGLE DE LES DONES / El cineasta també està convençut que el segle XXI serà «el segle de les dones». Per això, encara que el món de la cuina professional està dominat pels homes, ell ha optat per una protagonista femenina. Sofía és una prestigiosa cuinera que, no obstant, no renuncia a la seva família. És lliure i no té el cap ple de prejudicis, però també és mare. I això es nota.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Igual que altres joves emancipats, Oristrell va aprendre a cuinar per una qüestió de supervivència. «Tenia 16 anys quan me’n vaig anar de casa», comenta. Als seus 50 anys, el director confessa que fa bastant bé la pasta, el bacallà i les verdures. La cuina és, en la seva opinió, un microcosmos on passen moltes coses que els comensals no veuen. Per això, és un món que atrau tant els cineastes, que últimament l’han retratat en la taquillera Fuera de carta i en la brasilera Estómago.

«En realitat --diu Oristrell--, cuinar un plat i fer una pel·lícula és semblant. Hem de barrejar ingredients i fer que els clients la paeixin». El director confia en el públic: «Hi ha fam de comèdies».