Familiars, amics i companys diuen l'últim adéu a la periodista Mercè Conesa

Familiars, amics i companys de professió han dit avui l'últim adéu a la periodista Mercè Conesa, morta dimarts a Barcelona, i li han agraït pòstumament haver estat durant anys un exemple de sinceritat, compromís, dedicació i honestedat.

"A la Mercè li interessaven els presos, els pobres, les maltractades, les prostitutes i els immigrants --ha recordat en el funeral Montserrat Minobis, exdegana dels periodistes catalans--, i no li queien gens bé els poderosos". Conesa, que tenia 55 anys, va treballar durant tres dècades com a informadora especialitzada en tribunals, afers socials i medi ambient. En tots els àmbits ha deixat empremta: "Era un exemple de pesadesa, d'encomiable tossuderia, per aconseguir el que es proposava", ha prosseguit Edwin Winkels, company de Conesa en aquest diari. Només el càncer va aconseguir derrotar-la.

Milagros Pérez Oliva, inseparable amiga de Conesa des dels temps de la facultat, ha recordat amb emoció el paral·lelisme de les seves vides: van tenir fills i van perdre el pare de manera gairebé simultània.

Funeral laic

El funeral, celebrat al matí al tanatori de les Corts, ha estat estrictament laic. S'han recordat amb emoció anècdotes de la vida de Conesa i s'han llegit una dotzena de missatges enviats a persones properes. Joan Simó, veterà amic i company en l'art de la cinematografia documental, ha resumit amb senzillesa l'actitud de Conesa: "En els últims temps, quan la malaltia ja estava avançada, parlaves amb ella i li preguntaves lògicament sobre com anaven els tractaments, però al final sempre era ella la que s'acabava preocupant per la salut dels altres". Conesa detestava l'ostentació i l'artificialitat. Li agradava la senzillesa.

Així era. En una ocasió, un lladre es li va tirar al damunt per robar-li la bossa. Tots dos van caure a terra i es van fer mal, però el lladre va aconseguir fugir. Es va formar un tumult al carrer: "¿Estàs bé?", li van preguntar. "No us preocupeu --va respondre la Mercè per treure's la gent de sobre--. Segur que el lladre necessitava la bossa molt més que jo".

Montserrat Minobis i Marcel Joan han llegit una dotzena de correus electrònics aportats per amics. No eren textos seus, sinó de la mateixa Mercè. Alguns no tenien ni un mes d'antiguitat perquè, encara que la malaltia la consumia físicament, ella seguia aferrada a l'ordinador. Li servia per mantenir-se unida al món.

Defensora de la justícia i la llibertat

La Mercè era escèptica per naturalesa, però alhora defensava amb fermesa uns principis i predicava amb l'exemple, com la seva obsessió pel reciclatge d'escombraries, l'estalvi d'aigua i la preservació de la natura. Quan Winkels, Pérez Oliva i Minobis han destacat aquestes i altres virtuts, els assistents han sentit que era un orgull haver-la conegut.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

A la pleníssima sala hi havia, entre altres, el conseller Francesc Baltasar, els exconsellers Felip Puig, Joan Ignasi Puigdollers i Irene Rigau, així com el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, i la regidora barcelonina Imma Mayol. No obstant, el que més li hauria il·lusionat a Conesa és sens dubte comprovar la presència de representants d'oenagés de cooperació, associacions de veïns i altres entitats socials. Joan Simó tenia molta raó quan ha afirmat: "La Mercè defensava valors senzills com la justícia i la llibertat".

Convençuts que aquest hauria estat el desig de la difunta, els empleats d'EL PERIÓDICO, on va treballar durant 26 anys, van decidir donar a Càritas els diners recollits en una col·lecta prevista inicialment per comprar-li flors.