Lluís Soler i Ernest Villegas: "Entre nosaltres hi ha una sana competència"

--¿Com porten la seva rivalitat?

--Ernest Villegas: Tinc molt respecte tant pel personatge que represento com per Lluís Soler, actor amb una carrera dilatada i superlativa. Estic començant, així que em prenc el repte amb humilitat perquè el meu personatge és difícil i som a la Sala Gran. Hi cap molta gent.

--Lluís Soler:Tant en el terreny professional com en el personal ens entenem bé. En escena entre nosaltres hi ha una competència sana. Jo interpreto l'alcalde, màxima autoritat d'una ciutat de províncies, i ell es fa passar per un inspector que podria descobrir la corrupció regnant. El meu personatge és increïble, però la gent corrupta existeix. Però el que li passa a ell és poc habitual: es troba en la dicotomia d'assumir un paper que no ha jugat mai i haurà d'estar a l'altura d'un rol que no coneix. El personatge és molt més complex, per això l'obra es titulaL'inspector.

--¿Quin ha estat el repte més important?

--E.V.: Costa seguir el que demana Gogol: cenyir-se a la veritat per, des d'aquí, assolir la comicitat. És un equilibri delicat, especialment en el meu cas ja que tot el que m'envolta fa molta gràcia, però el meu personatge, un funcionari de quarta fila i tarambana, no. Encara lluito amb ell perquè és una mica fosc i ambigu. Arribarà el final de les funcions i encara seguiré buscant la veritat.

--L.S.:El més difícil, i ho és per a tot l'elenc de 17 actors, és creure'ns els nostres personatges perquè aquesta comèdia s'acosta a l'astracanada. Però, malgrat això, no hem d'intentar fer riure. Ficar-me a la pell d'un alcalde mafiós, cosa que puc intuir però que desconec, és el meu objectiu. Cada dia intento acostar-me una mica més al personatge.

--¿Com han treballat amb Belbel?

--E.V.: Molt a gust, és el primer muntatge d'època que faig i mai havia treballat amb ell. Belbel ho té tot molt clar i controla l'escenari de la Sala Gran. Transmet molta tranquil.litat i ha aconseguit que tot l'equip formi una pinya.

--L.S.:Dec haver fet una quinzena de muntatges amb ell i, com sempre, treballar al seu costat ha estat intens al principi. Belbel és dels que ho vol tenir tot fet en 15 dies per després anar-ho polint. Et marca el camí però et dóna marge per elegir. És un bon guia.

--¿Hi ha punts en comú entre els seus personatges?

--E.V.: Ivan Jlestakov és un vividor que hauria d'estar a la presó, un funcionari que viu en una opulència falsa i que viu el somni de la seva vida a l'arribar a una ciutat on el confonen amb una altra persona i comencen a tractar-lo com un ministre.

--L.S.:Tots dos són humans. Després de tastar la mel, la troben dolça i els agrada. Tots intenten subornar Jlestakov, ja que creuen que és l'inspector, i ell s'emporta els diners de tots i se'n va abans que arribi el verdader inspector.

--L'obra va ser escrita el 1836 i Jordi Galceran l'ha adaptat respectant l'època. ¿Segueix vigent?

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--E.V.: Totalment, perquè el poder corromp. Miri el que va passar a Marbella amb Jesús Gil. Per algun motiu Gogol ressalta la importància del final, on tots tornen a preparar- se per a l'arribada del verdader inspector. L'autor va posar el dit a la llaga, tant, que després de l'estrena de l'obra va haver d'anar-se'n de Sant Petersburg tement la ira dels funcionaris.

--L.S.:Aborda un tema intemporal. La corrupció segueix ocupant avui primeres pàgines a la premsa. Però si vivim en una societat tan divina que fins i tot hem de subvencionar els bancs des del Govern. ¿Com s'explica? L'ésser humà és imperfecte i, encara que podria ser més honest, sempre hi ha un punt de materialisme que l'arrossega. És una cosa que com a espècie ens costarà superar perquè està molt arrelat a la societat. És una obra russa però la corrupció de la qual parla és extensible a qualsevol època i sistema polític.