Dalí encara segueix viu

Oportunista, narcisista, paranoic, histriònic, egocèntric, avariciós, impotent, fetitxista, masoquista, exhibicionista i genial. Així era Salvador Dalí, un dels artistes més qüestionats del segle XX. Avui es compleixen 20 anys de la seva mort. Amo d’una personalitat polièdrica i d’una incontinència verbal abocada a la controvèrsia, va ser un personatge irritant per uns; fascinant per d’altres, i inclassificable per la majoria. Lluny de voler definir-lo, una tasca quasi impossible, aquest diccionari repassa algunes de les seves genialitatés.

AMANDA LEAR Transsexual, model i musa del pintor, a més de ser «la calavera més bella que mai hagi vist». La seva ambigüitat sexual fascinava i atreia Dalí en gran manera.

AUTORETRAT En va pintar molts, fins i tot s’afirma que tota la seva obra és un immens autoretrat de la seva personalitat narcicista i egòlatra.

‘AVIDA DOLLARS’ André Breton va compondre l’anagrama com a referència a l’avarícia del pintor. Dalí el va transformar en lema: «L’anagrama avida dollars va ser per a mi un talismà. Va rendir generosament, dolçament i monòtonament una font de dòlars».

BIGOTI L’extravagant bigoti engominat de Dalí es va convertir en una icona de la seva imatge, amb la mirada exoftàlmica i la veu gutural.

BUÑUEL, LUIS «Vaig fer amb Buñuel dues pel·lícules que han passat a la història: El perro andaluz i La edad de oro. Després, Buñuel va treballar sol (...), i així em va fer l’inestimable favor de revelar al públic a qui es devia l’aspecte genial i a qui l’aspecte primari [dels films]». La llegendària amistat del cineasta i el pintor es va trencar del tot quan Dalí va denunciar Buñuel per comunista i ateu; això li va costar a Buñuel la seva feina al Moma de Nova York.

CINE Les col·laboracions amb Buñuel no van ser les úniques incursions de Dalí en el cine. Va treballar amb Hitchcock a Recuerda, amb Disney en el projecte Destino i va mantenir una estreta relació amb els germans Marx. També va projectar una pel·lícula que mai va realitzar,

La carretilla de carne, però de la qual sí que tenia clares algunes escenes com una en què volia fer esclatar cinc cignes plens de granades; o la que volia rodar a la Fontana de Trevi amb sis rinoceronts llançant-se a l’aigua.

DALÍ, ANNA MARIA Única musa del pintor abans d’aparèixer Gala. La relació dels dos germans es va ressentir quan Dalí va ser expulsat de la família i va empitjorar quan va compondre el poema L’amor i la memòria, en què va escriure: «La imatge de la meva germana, l’anus vermell de sagnant merda, la polla semiinflada». Van morir sense tornar-se a parlar.

ESCATOLOGIA Els excrements van tenir un lloc destacat en l’imaginari sexual dalinià i en la seva obra. Davant el contingut escatològic d’El joc lúgubre (1929), Gala li va preguntar si era copròfag, i Dalí va respondre: “Avorreixo aquest tipus d’aberració tant com vostè. Però considero l’escatologia com un element de terror, igual que la sang i la meva fòbia per les llagostes”.

FALSIFICACIÓ Hi ha una gran quantitat d’obres falses de Dalí, en gran part perquè abans de morir va estampar la seva firma en nombrosos fulls en blanc --400.000, entre el 1960 i el 1980– en què es van imprimir gravats i litografies no originals de l’autor.

GALA Musa, ¿amant? i, sobretot, la seva marxant. El va manipular i hi va influir com va voler, fins al punt de firmar obres conjuntament amb ell. Formaven un tàndem perfecte, tots dos eren exhibicionistes i cobdiciosos, i sabien com despertar l’interès del públic i, així, augmentar els beneficis. Quan es van conèixer, Dalí es va posar el banyador al revés, es va afaitar les aixelles i es va untar amb fems. Al veure’l, Gala va exclamar: “¡El meu estimat nen! Ja no ens separarem mai”. I així va ser.

GARCÍA LORCA, FEDERICO Com amb Buñuel, es van conèixer a la Residencia de Estudiantes i l’admiració i atracció mútua, tant personal com artística, va ser instantània. Van mantenir una amistat íntima, sense arribar a consumar la unió sexual, «es va quedar en una cosa purament platònica». Unes crítiques de Dalí sobre el Romancero gitano del poeta van acabar amb la relació.

HOTEL RITZ La suite 108, amb bany romà inclòs, va ser durant anys el domicili de Dalí a Barcelona. Al Ritz hi va celebrar rodes de premsa, va fer pujar un cavall per les escalinates i va examinar, amb Amanda Lear, 20 efebs despullats buscant el millor model per pintar un sant Sebastià.

IDEOLOGIA De jove va ser revolucionari i radical, i de gran, franquista, encara que no està gaire clar si per convicció o per conveniència. També se’l va acusar de feixista i d’atacar Lenin. La seva postura: «... la hiena de l’opinió pública s’escorria al voltant meu, demanant-me (...) , que em decidís per fi, que em fes estalinista o hitlerista. ¡No, no, no, i mil vegades no! Continuaria sent, com sempre i fins a la mort, dalinià i només dalinià!».

LLEGAT Canvia diverses vegades el testament per finalment llegar «tots els seus béns, drets i creacions» a l’Estat espanyol. Va ser l’última provocació post mortem de Dalí.

MÀRQUETING Va ser un geni de l’autopromoció que va saber utilitzar como ningú la publicitat en benefici propi. Va crear un personatge icona que, amb l’ajuda de Gala, va vendre a les masses i va acabar menjant-se tots els altres possibles dalís.

MÈTODE PARANOIC CRÍTIC Va ser la gran contribució de Dalí al surrealisme. En el seu assaig La conquesta de l’irracional (195) el defineix com un «mètode espontani de coneixement irracional, basat en l’associació crítica interpretativa dels fenòmens delirants».

MISTICISME ATÒMIC Així va batejar la combinació d’iconografia religiosa i científica de les últimes obres. La barreja és producte de la suma del seu acostament a l’Església catòlica i de la fascinació del pintor per l’àtom, arran de l’explosió de la bomba atòmica i la ciència.

OBRA LITERÀRIA «Sóc més bon escriptor que pintor. L’important de la meva escriptura no és l’estil, ni la sintaxi, ni els recursos discursius; l’important de la meva escriptura és senzillament el que dic, i això arribarà el dia en què serà acceptat». Va escriure teatre, guions, poesia i assajos.

ONANISME La masturbació és un tema recurrent en les seves peces, plenes de referències a l’onanisme, i en la seva vida personal. «Mai he pogut lluitar més d’un dia i una nit contra el meu desig de tornar-ho a fer, i sempre tornava a fer allò, allò, allò».

PUTREFACTE Terme molt utilitzat per Dalí i els seus amics de la Residencia de Estudiantes que associaven el que està podrit al que és convencional, petit burgès i provincià. En moltes de les seves obres apareix la figura d’un ase descompost.

‘RELLOTGES TOUS, ELS’ Nom amb què es coneix La persistència de la memòria (191), un dels quadros més representatius de Dalí. Fins al 18 de març s’exhibeix al Museu Teatre Dalí de Figueres (Empordà).

SEMEN És cèlebre la manera com es va venjar del seu pare la primera vegada que el va fer fora de casa: li va enviar un sobre amb una bosseta de semen i la frase: «Ara ja no et dec res».

SALA DALMAU La primera exposició col·lectiva de Dalí (1922), i les dues primeres individuals (1925 i 1926), van ser en aquesta galeria de Barcelona.

SURREALISME Potser és el representant més popular d’aquest moviment, tot i que les seves relacions amb els surrealistes, sobretot amb André Breton, mai van ser excel·lents. Es va unir al grup el 1926, durant el seu segon viatge a París, i el 199 en va ser expulsat. Això no li va impedir proclamar: «¡El surrealisme sóc jo!».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

TEATRE MUSEU DALÍ «És evident que existeixen altres mons, això segur; però, com ja he dit moltes vegades, aquests altres mons estan en el nostre, resideixen a la Terra i precisament al centre de la cúpula del Museu Dalí, on està tot el nou món insospitat i al·lucinant del surrealisme». Considerat l’objecte surrealista més gran del món, acull la col·lecció més àmplia de l’artista, a Figueres (Empordà).

VENUS, SOMNI DE Així es deia el pavelló que va crear per a l’Exposició Universal de Nova York del 199. La radicalitat de la instal·lació va provocar canvis per part dels organitzadors. Dalí, enfadat, va llançar des d’una avioneta milers de pamflets amb la Declaració d’independència de la imaginació i els drets de l’home a la seva pròpia bogeria. A partir d’aquest moment la seva fama als EUA va ser inqüestionable.