Joaquín Carbonell, idealista sarcàstic

Durant més de 30 anys, Joaquín Carbonell ha cultivat la cançó d'autor interiorista, s'ha acostat al jazzmanouchei a la ranxera, i ha rendit culte a Georges Brassens, i en la seva evolució observem un ús creixent de sal i pebre. Al cantautor aragonès l'edat no l'estova ni el torna melancòlic, com a d'altres, sinó que estimula la seva mirada sarcàstica, com si fes seu aquell principi que la comèdia és tan sols l'evolució natural d'una tragèdia més una mica de temps.

Diumenge, a Luz de Gas, dins del festival Barnasants, Carbonell va rescatar una cançó,Nubes de langosta,que està inclosa al seu nou disc,Clásica y moderna,però que va compondre en altres temps. Així la va presentar: "Té més de 20 anys i és molt dylaniana. Diu que els temps estan canviant... ¡cap a pitjor, és clar!". Ja veieu l'actitud. Però amb Carbonell no hi ha sang ni foc. Una part de les seves creacions expressa metàfores desencantades ambtemporeposat, comViva la resistencia,iSin móvil ni coartada.L'altra correspon a l'apartat decançons sobre daltabaixos sentimentalsriques en metàfores : el llit, epicentre poètic, és "un melodrama" (Cachito lindo) o bé "la trinxera que s'ha de conquistar". (Si por lo menos).

En altres temps, aquesta trinxera era més lírica i intangible, com aMe gustaría darte el mar,cançó del seu primer disc,Con la ayuda de todos(1976), que va repescar per a alegria dels fans històrics, majoria a la sala. El Carbonell contemporani prefereix escorar-se cap a un costumisme descregut amb ritme lleuger, ben dibuixat pel trio de suport (entre ells, el guitarrista francès Philippe Charlot, del Tonton Georges Trio) i plasmat en cançons com30 de febreroi la seva adaptació deDedicado,d'El Chivi, conegut com a pornoautor. Aquesta última està inclosa al seu nou disc, que, segons va apuntar, disfruta d'"una venda massiva, és a dir, unavenda más IVA".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

HOMENATGES ALS ÍDOLS

El recital es va tancar ambMientesi la seva cadència de ranxera vals. Carbonell va dedicar els bisos a homenatjar tres dels seus referents suprems. Va fer sevaDe purísima y oro,de Sabina, en un fèrtil mà a mà amb Charlot. I, ja amb el grup complet, va treure a passejarEl gorila,de Brassens, entre càntics populars de la sala. Com a propina final, una adaptació inesperada, la deDance me to the end of love,de Leonard Cohen, amb text en castellà. En el fons és un sentimental.