Article de Ferran Monegal: 'El sastre d'Azaña, Franco i el Rei'

Ha passat un fet prodigiós, i molt estrany, durant aquestes festes nadalenques: la gent deCallejerosde Cuatro ha canviat radicalment de temàtica i d'estratègia. No sabem encara si és un rampell de virtut momentani i del tot passatger, però ens ha impressionat enormement. Sempre ha sigut un programa canalla com pocs. S'han passat tot el 2008 viatjant als barris més conflictius i degradats del mapa urbanita espanyol --des d'El Vacíe de Sevilla fins a Las Barranquillas de Madrid--, no amb l'objectiu d'ensenyar-nos, i de denunciar, les miserables condicions de vida que hi ha, sinó amb la intenció d'anar seguint sistemàticament els pobres jonquis que campen per aquestes zones i retratar-los les punxades dels braços, els estigmes de la seva esclavista dependència. Durant tot el 2008 han realitzat el viacrucis dels enganxats a la droga sota l'exclusiu prisma del morbo, o sigui, fent un xou impactant sobre els cossos foradats per les xeringues, sense estalviar-nos-en ni un forat. No obstant, arribat el Nadal i el primer dia del 2009, han canviat l'enfocament i ens han presentat dos treballs ben diferents. El primer, sobre les condicions de vida de les monges d'uns quants monestirs (clarisses de Carrión de los Condes i de Badajoz, i cistercenques de Lleó), i un altre sobre el món del luxe més bàrbar i tremendo que s'ofereix en exclusives i caríssimes botigues de Madrid i de Barcelona. A les mongetes deixem- les tranquil.les, que ja en tenen prou amb l'escassetat de vocacions: totes les religioses joves que hi hem vist, o eren llatinoamericanes o eren africanes, és a dir, el planter de la immigració. Però sobre el programa dedicat al luxe ens hem d'aturar en l'entrevista ambGonzalo Larraínzar,el sastre del Rei. ¡Ah!, quin personatge més interessant, aquest exquisit tallador de teles. Va explicar que el seu avi vestiaAzaña,el seu pareFrancoi ellJoan Carles I. O sigui, que aquesta acreditada saga familiar de sastres ha anat fent les jaquetes i els pantalons a la República, a la Dictadura i a la Monarquia, sense perdre ni l'art ni la flegma. Savi pragmatisme. I notable sentit de la supervivència: vestir qui mana, sigui qui sigui. Home, seria interessant que elsLarraínzarescrivissin les seves memòries.John LeCarréja va demostrar aEl sastre de Panamácom dóna de si la xafarderia en un emprovador d'alta volada.