Aragó impulsa a prop de Lleida l'estació d'esquí més gran d'Espanya

Serà, asseguren els seus promotors, l'estació d'esquí més gran de tot Espanya. Estarà molt per sobre dels 108 quilòmetres de pistes que ara té el complex català de Vaquèira-Beret i dels 103 de què disposa la granadina Sierra Nevada. I fins i tot de la seva veïna Formigal, que ofereix 137 quilòmetres esquiables. L'estació de muntanya de Cerler, a Osca, duplicarà la seva actual superfície abalisada, fins a superar els 146 quilòmetres de pistes, amb l'ampliació del domini cap al coll de Basibé i l'alt de Gallinero.

Amb aquesta operació --que es començarà a desenvolupar a partir del 2010-- el complex hivernal propietat del grup empresarial Aramón creixerà fins a situar-se fins a poc més de 25 quilòmetres de distància del límit amb la província de Lleida. L'objectiu és clar: captar clients catalans. Així ho admet la companyia, que està participada al 50% pel Govern aragonès i Ibercaja. També, encara que ja amb menys preferència, pretén atraure valencians i francesos. Amb l'ampliació prevista, les instal.lacions de Cerler ocuparan terrenys de la vall de Castanesa, al terme municipal de Montanui, limítrof amb el Pont de Suert (Alta Ribagorça).

DES DE BARCELONA I LLEIDA

El remuntador per accedir a les futures pistes estarà situat al poble de Fonchanina, situat ara a uns 25 minuts de viatge del Pont de Suert, per una ruta serpentejant de la carretera

N- 260, que, és segur, el Govern d'Aragó pressionarà perquè sigui millorada. La titularitat de la via és del Ministeri de Foment, que ja ha començat a construir --de moment a les proximitats de Lleida-- l'autovia A-14, que unirà la capital del Segrià amb França, a través d'aquesta zona de la Ribagorça i la Vall d'Aran. L'entrada a Cerler per aquesta nova porta tindrà, doncs, un accés immillorable des de Barcelona i Lleida.

El projecte d'ampliació de Cerler busca, a més, guanyar altitud per poder assegurar neu per a la pràctica d'esquí a principis i finals de temporada. L'expansió suposarà disposar de 317 hectàrees de domini esquiable, amb 70 nous quilòmetres de pistes, que se sumaran als 76 ja existents. Hi haurà 107 pistes i 54 remuntadors, amb una capacitat per transportar fins a 46.180 persones per hora. Els aparcaments per als usuaris s'aixecaran als diferents nuclis habitats.

La clau per finançar l'operació és el desenvolupament de noves urbanitzacions residencials en terrenys situats a peu de pistes. Fa tres anys, quan es va començar a parlar d'aquest projecte, es va llançar l'estimació de 1.900 vivendes. El 2006, Aramón va plantejar construir 2.300 vivendes i més de 3.500 places hoteleres. Però avui dia la proposta ja puja a unes 4.000 noves cases. L'11 de desembre passat, aquest projecte va rebre el primer vistiplau del Consell d'Ordenació del Territori d'Aragó, amb la declaració d'interès supramunicipal.

Les obres d'ampliació han de començar abans de finals del 2010, segons estableixen els acords de lloguer de terrenys firmats durant aquests últims anys amb els veïns de la zona. És per aquesta raó que el projecte ha pres velocitat de creuer.

QUATRE SECTORS A

més a més de l'ampliació cap a la vall de Castanesa, l'estació també s'estendrà cap al denominat sector d'Ardonés, al qual només es podrà arribar esquiant. Aquesta serà la zona més elevada de l'estació i també la que disposarà d'una millor orientació, cosa que permetrà que Cerler disposi de neu suficient per a la pràctica de l'esquí des del començament de temporada.

Un tercer sector serà el d'Isàvena, que tampoc tindrà accés rodat ni d'aparcament i quedarà connectat a l'actual domini esquiable de Cerler i al nou sector de Castanesa. Finalment, encara que molt més endavant, també es preveu incorporar el sector d'Aneto.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Tot sigui, com afirma la companyia, perquè l'estació de Cerler sigui capaç de competir amb els principals destins d'esquí de tot Espanya i impulsar el desenvolupament socioeconòmic dels municipis ubicats a la Ribagorça Oriental i la vall de l'Isàvena, que fins ara amb prou feines s'han beneficiat d'aquest domini blanc malgrat la seva proximitat.

El cas és que, mentre que la majoria de les estacions d'esquí que alberga el Pirineu català --tret de comptadíssimes excepcions-- han de fer autèntics equilibris financers cada final de temporada blanca perquè els números quadrin, els complexos aragonesos segueixen fent plans per atraure més i més clients. Evidentment, això no seria possible sense el suport incondicional que els brinda el seu Govern autonòmic.