Les celebracions de l'Any Darwin desperten la passió evolucionista

La teoria de l'evolució de Darwin no té cap misteri. N'hi ha prou de buscar cargols al jardí de casa per veure-la en acció. Aquesta idea és a la base d'Evolution Megalab, un projecte que demana a ciutadans i estudiants europeus que observin els colors dels cargols que vegin al seu entorn. Quan enviïn la informació recollida a una pàgina web, els voluntaris rebran la relació dels canvis d'aspecte soferts per les bestioletes al seu poble o ciutat durant l'últim segle. Per fer-ho, les observacions es compararan amb tots els registres històrics existents sobre la morfologia dels gasteròpodes.

"Volem que el públic vegi amb els seus propis ulls l'evolució --explica Jennifer Worthington, de l'Open University (Regne Unit), que ha dissenyat el projecte--. Al mateix temps, desenvoluparem un mapa dels canvis, que depenen probablement del canvi climàtic i del retrocés dels depredadors".

MACROEXPERIMENT

Evolution Megalab, propiciat també per la Royal Society i el British Council, forma part de les iniciatives que estan apareixent a tot el món per celebrar durant el 2009 els 200 anys del naixement de Darwin i els 150 de la publicació de la seva obra mestra,L'origen de les espècies. El responsable del projecte a Espanya és Xavier Juan, professor de l'IES Sant Quirze del Vallès. "A molts estudiants, això d'estudiar cargolins els sembla poc seriós", fa broma el professor. No és així per a Laia Fernández i Víctor Alfonso, alumnes de 17 anys que s'han apuntat a la prova pilot. "No és el clàssic treball que s'ha de fer buscant la informació a internet", afirma el Víctor. "A més a més, permet interactuar amb investigadors", afegeix la Laia. Els estudiants reben l'assessorament del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

"Cal llevar-se aviat per aprofitar les hores de sol", explica la Laia, que el cap de setmana passat va anar al Pirineu a buscar cargols amb bandes de colors. Les seves closques grogues, roses o marrons poden tenir entre una i cinc franges. Aquesta vestimenta els serveix per camuflar-se dels seus depredadors, els tords, i varia també en funció de la temperatura. "El canvi climàtic i el fet que hagin disminuït els tords podria haver modificat per selecció natural la freqüència relativa de cadascuna d'aquestes propietats", explica Worthington. Això es podrà determinar si un nombre suficient de voluntaris s'apunta al projecte. "Hi poden participar totes les edats: fins i tot els nens de 4 anys classifiquen molt bé els cargols", diu.

Mentrestant, la Laia i el Víctor recopilen la informació històrica disponible a Espanya. "Aquestes espècies es troben gairebé exclusivament al quadrant nord-est", resumeixen. A principis de febrer, la web del projecte s'obrirà als voluntaris. "Diuen els del museu que llavors figurarem entre les màximes autoritats en el sector", presumeix el Víctor. "Estic orgullós que un projecte així es porti a terme en un institut públic", conclou Xavier Juan.