'Quarantine', versió americana de '[REC]', certifica l'interès internacional pel cine fantàstic espanyol

La qualitat i la projecció internacional de títols com El laberinto del fauno (2006), El orfanato (2007) i [REC] (2007) han posat les pel·lícules espanyoles fantàstiques i de terror en el punt de mira de mig món. Igual que altres cinematografies europees que han experimentat un potent ressorgir d’aquests gèneres, en especial la francesa, el cine espanyol que més perverteix la realitat o se n’allunya gaudeix des de fa un parell d’anys d’una gran repercussió internacional.

Les recents pel·lícules espanyoles de gènere fantàstic i de terror han cridat l’atenció dels programadors dels millors festivals especialitzats del món, entre els quals hi ha el prestigiós Fantastic Fest de Texas, que el 2007 va coronar com a millor pel·lícula de la seva programació Los cronocrímenes (2007), de Nacho Vigalondo. Tant aquests títols com els seus directors apareixen sovint a les revistes i blocs de referència de l’espectador més interessat en aquests gèneres. I, el més important, la prova definitiva de l’atractiu internacional d’aquestes propostes: les companyies cinematogràfiques nord-americanes han trobat en els nostres cineastes i els seus deliris un filó de talent i idees. Aquest interès es tradueix de diferents maneres.

Algunes companyies nord-americanes, com és el cas de Magnolia Pictures amb Los cronocrímenes, aconsegueixen la distribució internacional de pel·lícules espanyoles. D’altres contacten amb els seus autors, normalment per mediació d’un agent, per oferir-los projectes. I, molts cops, adquireixen els drets de remake. Compte, que una companyia nord-americana compri els drets per rodar una nova versió d’una pel·lícula, espanyola o d’una altra nacionalitat, no implica immediatesa. Els seus responsables compren idees perquè escassegen, però poden deixar-les a la nevera una temporada i fins i tot no rodar mai aquella nova versió.

El remake immediat és poc comú, per això l’arribada de Quarantine, la versió nord-americana de la pel·lícula de Jaume Balagueró i Paco Plaza [REC], menys d’un any després de l’estrena de l’original ([REC] es va estrenar comercialment a Espanya el novembre del 2007 i Quarantine va arribar a les sales nord-americanes l’octubre del 2008), és un fet excepcional.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Raons per a una còpia

Però l’excepcionalitat s’acaba aquí. No hi ha cap decisió creativa que la distingeixi del seu model i que justifiqui una altra versió de [REC], cinta –com demostra la seva fama internacional– perfectament exportable. ¿Per què rodar aleshores un mal calc d’una pel·lícula estupenda? Bàsicament, per raons econòmiques, per arribar al màxim nombre d’espectadors amb el mínim esforç. Al localitzar la història en un entorn reconeixible pel públic nord-americà (Los Angeles per l’Eixample barceloní), canviar el castellà per l’anglès i posar algun actor conegut (Jennifer Carpenter, protagonista a Quarantine, és popular pel seu personatge a la sèrie Dexter), els responsables del remake s’asseguren l’estrena comercial amb un gran èxit que, tret d’excepcions, no acostumen a tenir les pel·lícules espanyoles als Estats Units.