PER CAUSES NATURALS

Mor el dibuixant Segura, pare de Rigoberto Picaporte

L'autor, de 81 anys, també va crear 'los señores de Alcorcón y el holgazán de Pepón'

Una vinyeta de ’Rigoberto Picaporte’, el fill més famós de Segura.

Una vinyeta de ’Rigoberto Picaporte’, el fill més famós de Segura.

1
Es llegeix en minuts
CARLES LÓPEZ
BARCELONA

Robert Segura, un dels grans de la història del còmic a Espanya, va morir a casa seva a Premià de Mar (Maresme) dijous passat per causes naturals, segons s'ha sabut. Segura va crear personatges tan entranyables com el fadrí Rigoberto Picaporte (1957), Los señores Alcorcón y el holgazán de Pepón (1959), La alegre pandilla (1963) o La panda (1969). Posteriorment, i ja a Ediciones B, van veure la llum nous personatges com ara Don Roge i Doña Lisístrata.

Nascut a Badalona el 14 de febrer de 1927, i després de col·laborar en diversos mitjans, va treballar durant gairebé 40 anys a Editorial Bruguera i "fins a la seva jubilació el 1992 va viure gairebé com un anacoreta, dedicat en cos i ànima als seus personatges", ha assenyalat avui el seu editor a Ediciones B, Manuel de Cos. La seva única família eren les seves creacions, ja que no es va casar mai i no tenia ni fills ni germans. Estava dotat d'una fina ironia que plasmava en totes les seves historietes, ja que era l'autor dels dibuixos i també dels textos.

"Se n'ha anat un dels grans", ha afirmat Francisco Ibáñez, pare de Mortadel·lo i Filemó. En això coincidien tots els amants del còmic espanyol. L'any passat, amb motiu del 50è aniversari de Rigoberto Picaporte, Ediciones B va publicar un llibre commemoratiu en què al mític fadrí l'acompanyaven altres cèlebres personatges de Segura.

Notícies relacionades

En la introducció, l'escriptor Francisco González Ledesma qualificava Segura de "clàssic en to major" i recordava que Rigoberto Picaporte, solterón de mucho porte, és un personatge que no morirà mai. "Mirin si no, que estem de ple en un món de pisets single i cites per internet", recordava Ledesma.

I què es pot dir dels senyors d'Alcorcón, màxims representants del voler i no poder, que viuen ofegats per Pepón, un gandul que no és difícil identificar amb qualsevol familiar o amic amb escassa inclinació per la feina.