BIOGRAFIA
L'últim gran pirata
JOAN MARCH JUAN MARCH
Pere Ferrer
Editorial: Ediciones B
Pàgines: 469 / 496
Preu: 21 €
El 10 de març de 1962 moria a Madrid Joan March Ordinas per les lesions sofertes en un accident de trànsit. Després dels 80 anys, de res va servir la protecció del seu ostentós Cadillac, ni les atencions de l'insigne traumatòleg Josep Trueta (arribat expressament del seu exili a Londres), ni els bons desitjos dels oligarques del règim que anaven desfilant per la seva habitació. Al costat de la capçalera del llit hi va ser nit i dia Matilde Reig (una antiga corista, que va conèixer al teatre Apolo de Barcelona), la seva parella de fet durant els últims 30 anys.
Francisco Franco va ser el primer a expressar la seva profunda tristesa per una pèrdua tan enorme. No en va recordava, amb gran gratitud, la persona que havia finançat el cop d'Estat del juliol de 1936 i, concretament, havia llogat l'avió, el Dragon Rapide, que li va permetre traslladar-se al Marroc espanyol, des de les Canàries, per assumir la prefectura de l'Exèrcit d'Àfrica. La revista The Times el va qualificar com l'"home més misteriós del món" i un dels més rics, naturalment. La Fundació March era la cinquena d'Europa per capital i per activitats.
Notícies relacionadesDesprés de dedicar-li llargs anys d'investigació, la tesi doctoral i un bon grapat de llibres, l'historiador Pere Ferrer (Alaró, 1949) ofereix ara una completa biografia del mallorquí més il.lustre (en paraules d'Azorín --a sou del banquer--: "el segon espanyol més universal després de Carlos V") obsessionat, a parts iguals, per amassar diners i col.leccionar amants.
L'origen de la seva fortuna s'endinsa en el món subterrani del contraban (primer de tabac i, després, d'armes) i creix amb les seves relacions privilegiades amb el poder polític. La República va intentar parar-li els peus i March no va dubtar a posar preu a la República, i fins i tot va idear, des de la presó, un pla per assassinar el president del Govern, Manuel Azaña.
- Espai cultural L’Ateneu Barcelonès atrau ‘expats’ àvids de llengua i cultura catalana
- Històries de LEs Glòries (I) Quan les Glòries van poder ser Sant Jaume
- La realitat imita l’art El petit poble de Lleida on Picasso va superar el seu bloqueig artístic
- La demanda d’habitatge gira cap a les llars unipersonals
- Reglament de trànsit El canvi de normativa sobre llums d’alerta genera un mercat fraudulent
- Niubó descarta reimplantar la sisena hora i defensa reduir ràtios
- Les 57 rutes intercontinentals del Prat fan preveure un any de rècord
- Consum culpa de l’augment del joc ‘online’ la recuperació dels incentius
- L’onada de calor deixa màximes de 42 graus a la província d’Ourense
- El Vaticà mira "amb lupa" Hijas del Amor Misericordioso