El nét d'Oscar Wilde ressuscita el setge judicial que va patir el seu avi

Hi ha un abans i un després en la vida d'Oscar Wilde marcats per una minúscula targeta de visita. En aquesta targeta, el pare del seu amant, lord Alfred Douglas, Bosie, el titlla de sodomita, és a dir, d'homosexual. Per defensar-se d'aquesta acusació, penada a finals del segle XIX per la justícia britànica, Wilde va portar davant del jutge el marquès de Queensberry, un home bastant brutal que va passar a la histò- ria, entre altres coses, per establir les regles de la boxa. L'autor d'El retrat de Dorian Gray, com se sap, va perdre aquell judici i dos més que el van portar a la presó i a viure els seus últims anys allunyat de la família, i a tenir una existència miserable. Els fills de Wilde, Vyvyan i Ciril --aquest últim va morir a la primera guerra mundial--, van adoptar el cognom de soltera de la mare, Holland, per amagar la vergonya per l'escàndol.

Merlin Holland, fill de Vyvyan (Londres, 1945), no pot negar que és el nét de Wilde. Fent un salt genètic de més d'un segle, porta els trets del seu avi, a qui no va arribar a conèixer mai, impresos a la cara: "Quan tenia 20 anys no m'hi assemblava en absolut. Han sigut la cuina i els bons vins els que ens han acostat", diu, rialler.

Holland, biògraf i editor de la correspondència de Wilde, va descobrir el 2000, l'any del centenari de la mort de l'autor, la transcripció literal íntegra del primer dels judicis, un text perdut fins aleshores que ara, amb el títol d'El marqués y el sodomita, publica Global Rhythm --el llibre serà a les llibreries la setmana que ve--. "El 1912 es va fer una edició dels tres judicis en un text molt condensat. No sé d'on es va treure el material, potser d'alguna transcripció perduda com aquesta i bastant material periodístic de l'època, tenyit de sensacionalisme".

LA PRÒPIA FOSSA

El Wilde que surt en aquestes pàgines és menys arrogant i molt més humà que en els textos biogràfics que descriuen aquell moment. "És curiós, els diaris anglesos només es preocupaven pel que hi podria haver d'escandalós en aquest text. A França, Alemanya i Espanya em parlen de l'emoció que es desprèn de la seva defensa de la literatura a l'estrada". ¿Era conscient Wilde que acusant el marquès cavava la seva pròpia fossa i es convertia en un màrtir de l'homosexualitat? I si ho era, ¿per què ho va fer?

El seu nét apunta diverses raons: l'arrogància que li donava el seu èxit literari, el fet de voler congraciar-se amb el seu amant que odiava el seu pare i, ¿per què no?, armar una fenomenal obra de teatre --l'acta ara publicada no deixa de ser-ho-- amb un final que només el destí pogués escriure. "No crec que volgués convertir-se en una icona, almenys no conscientment i no al principi. Però arriba a aquest convenciment quan en el segon i en el tercer judici intueix que no guanyarà. Sap que allò s'acabarà malament i s'adona que ho ha de fer amb estil. És llavors quan fa un discurs molt famós, en què parla de l'amor que no pot dir el seu nom, és a dir, l'amor homosexual, i tothom a la sala l'aplaudeix".

Però això va ser només davant del tribunal. L'últim moment brillant abans de la caiguda que per al nét té trets de tragèdia grega. La vida per als Holland també va ser dura. Merlin recorda el seu pare, que el va tenir ja de molt gran i es va veure obligat a enfrontar-se a perdre el seu pare dues vegades: "Quan va morir la seva mare, els parents que el van acollir li van mentir, van dir que Oscar Wilde havia mort, i no era així. Més tard, el director del col.legi on estudiava el va informar que havia mort, aquest cop de debò, a França".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

L'HOMOFÒBIA

El 1961, Vyvyan Holland va fer llegir al seu fill el seu llibre de memòries, Fill d'Oscar Wilde quan Merlin tenia 15 anys: "Jo sabia que el meu avi era escriptor, però desconeixia la seva homosexualitat i per a mi va ser com perdre la innocència. Per sort, la meva mare, que era una australiana sense prejudicis, va ajudar el meu pare a enfrontar-se a aquest secret i al seu dolor acumulat". És per això que l'heterosexual Merlin Holland dedica bona part dels seus esforços a lluitar contra l'homofòbia que va destrossar la seva família. "¿Per què no he recuperat el meu cognom? És una forma d'acusació permanent a la moral victoriana, però sobretot és que sóc més el fill del meu pare que el nét del meu avi".