David Pujadas: "En set anys no he cedit a cap pressió"

"Bona nit i benvinguts tots". Així obre aquest fill de català i de francesa l'informatiu de les 20.00 hores al canal públic France 2, el segon més seguit de França. El seu estil dinàmic i una mirada franca conquisten cada dia més audiència. Amb més de cinc milions de teleespectadors, des de fa un any va escurçant distàncies amb el telediari líder, el del canal privat TF1 (que en té 7,5 milions).

--¿Quina relació manté actualment amb Catalunya?

--Tinc família a Barcelona i de petit hi anava molt. Vaig redescobrir la ciutat el 1992 pels Jocs, i des d'aleshores hi vaig regularment.

--¿Reivindica els seus orígens?

--Sí, a més és l'any d'Espanya, amb l'Eurocopa, el Roland Garros...

--¿El secret de l'ascensió del seu telediari és el dinamisme?

--És cert que el to del nostre informatiu és més dinàmic però crec que també es nota el voluntarisme periodístic. Hi plantegem moltes preguntes i busquem les respostes. Utilitzem formats més llargs per anar més enllà de la notícia, no limitar- nos a l'automatisme. També busquem sorprendre.

--¿Cinc milions d'espectadors és molta pressió?

--T'hi acostumes. Jo em dirigeixo a la meva tia, a la veïna. A la pressió de l'audímetre t'hi acostumes i la transformes en concentració.

--¿El servei públic ha d'aportar alguna altra cosa que el privat?

--No ens hem de definir en relació amb els altres. Busquem una forma de sinceritat i no estar pendents del màrqueting. Fem una feina en la qual creiem, i això es tradueix en una diferència, però no és l'objectiu. Volem ser nosaltres mateixos.

--A Espanya el servei públic té la imatge d'estar més sotmès a pressions, especialment polítiques.

--Aquí en el servei públic sempre rebem pressions, no només polítiques sinó també del sector econòmic i cultural. En set anys no he cedit a cap pressió. Em sento lliure i crec que això es nota en l'informatiu. No es pot dir que siguem pro Sarkozy. L'únic obstacle és dins el nostre cap.

--¿El públic és més exigent amb el servei públic?

--Sí, és un públic instruït i exigent. Això ens obliga a fer un informatiu de gamma alta, amb molta política, informació internacional i econòmica seriosa.

--La irrupció de la televisió digital implica més competència, ¿això obliga a canviar la manera de fer el noticiari?

--Sí, ara hi ha molts vaixells al mar i això ens obliga a adaptar-nos i a canviar la nostra línia. Ja no podem limitar-nos a informar de l'actualitat, per això des de fa un any hem introduït grans reportatges i finestres ben obertes cap enfora. També plantegem debats de fons com, per exemple, la qüestió de les mares de lloguer.

--¿La competència obliga a ser més polèmic?

--No s'ha d'evitar la polèmica, el debat és bo. M'encanta. Se li ha de donar el seu espai amb un tractament equilibrat sense entrar en el groguisme. L'emoció s'ha de mantenir ben amarrada.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--Està preparant un llibre sobre els bastidors del seu informatiu. ¿Sent la necessitat d'explicar-se?

--No puc sortir al carrer sense que em facin moltes de preguntes. La gent no sap com es fa un noticiari. Hi ha molts prejudicis i idees preconcebudes que vull desmuntar explicant la meva experiència.