'Martyrs' porta la violència extrema a Sitges

Martyrs aconsegueix el seu propòsit: transgredir i indignar. Els esglaiadors 25 minuts de cops, vexacions, ganivetades, humiliacions, puntades i escorxaments, el brutal martiri que pateix una dona encadenada, a la qual ni tan sols es dóna veu, provoquen una sensació nauseabunda de vio- lència extrema per a molts espectadors difícil de suportar.

La segona pel.lícula de Pascal Laugier, que va debutar amb El internado, va aixecar al maig un gran enrenou al projectar-se al festival de Cannes. L'expectació creada, la certesa de l'escàndol i les sanguinàries escenes anunciades van aconseguir el tercer objectiu --el més important-- del director: un ple total.

El festival de cine de Sitges va tenir la precaució d'instal.lar ahir una ambulància a l'entrada del cine per atendre reaccions de vòmits i desmais. Fins i tot en la projecció de premsa hi va haver afectats. Ho va definir perfectament minuts més tard el mateix Laugier: "És una pel.lícula malaltissa". La intenció no és que el públic estimi el seu relat. Al contrari. "Si sento aplaudiments em sento molt incòmode", va assegurar. Doncs no ho semblava, perquè l'únic que es va sentir a l'arribar als títols de crèdit va ser una impressionant ovació.

VÍCTIMA I BOTXINS

"¿Estem bojos?", se sentia pels passadissos. Els comentaris --a favor i en contra-- van ser tan encesos com l'amoral plantejament del qual parteix el guió: "¿Fins a quin punt pot aguantar tortures una dona per convertir-se en màrtir?". Però per Laugier, el tema no és el sadisme. "La pregunta és una altra: ¿Per què hem de patir? A la vida no tenim opció, patim i punt", respon, i precisa que aquesta pel.lícula només la podia rodar un catòlic. "No sóc practicant ni creient però em persegueix el sentit de culpabilitat. Tota la meva infantesa vaig sentir com havia patit Crist per nosaltres".

Darrere de la seva argumentació s'amaga una dubtosa qüestió de principis a l'insistir repetides vegades que ell sempre està al costat de la víctima. "Mai filmo la dona torturada com un tros de carn. Abans que res vull que guardi la seva dignitat". Encara sort, si arriba a pensar el contrari fa por imaginar fins on hauria estat capaç d'arribar. D'entrada, la càmera se situa darrere dels botxins. Mostra el que ells veuen i parlen. La víctima només crida o gemega. El pànic i el dolor, aquest endimoniat estat de xoc, el transmet amb la seva mirada. "El cine de terror ha de provocar. Per sort aquests últims anys aquest tipus de pel.lícules les rodem fans del gènere", valora Pascal Laugier, que si alguna cosa controla és la tensió esglaiadora que s'apodera de tot el metratge.

PRECEDENTS

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La credibilitat del dramatisme recau en dues impressionants actrius. Mylène Jampanoï aconsegueix transmetre el fàstic i el pànic que sent quan la torturen amb una convenció esgarrifosa, i Morjana Alaoui fa un paper brodat d'aquella dona desequilibrada per l'horror que va suportar en el passat.

Martyrs està arrelada en la cultura francesa: "A George Bataille i les seves idees sobre la necessitat del patiment, a Foucault, que m'ha influït tant que el conec de memòria". Encara que el referent més immediat és À l'intérieur, la radical i controvertida pel.lícula que es va projectar l'any passat.