Bassekou Kouyaté va estrenar les 'Nits de Ramadà' al passeig de Lluís Companys

La pluriculturalitat i el mestissatge poden donar cobertura a molts fantasmes. Però la primera edició de lesNits de Ramadàneix del respecte per les dues parts, l'emissora i la receptora, en un programa amb artistes de prestigi sense frivolitats: programar el virtuós malià Bassekou Kouyaté al passeig de Lluís Companys és una aposta sensible i pedagògica que es va saldar amb un recital genuí en un entorn obert als sentits.

La pluja de divendres va causar baixes entre el públic, però, entrada la nit, el reclam de Kouyaté, l'estrella delngoni(instrument amb diversos segles d'antiguitat semblant al llaüt), va registrar una bona convocatòria que va incloure abundantsnoucatalans.Una audiència multiracial que va reproduir un simulacre de l'esperit del ramadà: sense imperatius religiosos, més atenta a les connotacions socials que té en part del món islàmic. Amb fira gastronòmica i tallers de danses i cal.ligrafia àrab. Propostes instal.lades en haimes plenes de coixins i te. L'alcohol, vetat; tot i que, a uns metres, la venda de llaunes de cervesa per part d'honestos ciutadans amb turbant campava sense manies.

Blues africà

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Bassekou Kouyaté va irrompre amb tres músics dengoni,dos percussionistes tradicionals i la descarada cantant Amy Sacko, dona del líder. Van atacar el temari del seu lloat discSegu blue(2007), que tant va agradar a Damon Albarn (Blur). Uns elogis que van ploure sobre mullat: Kouyaté ha gravat amb Toumani Diabaté (inclòs elSonghai 2,del 1994, amb Ketama) i Ali Farka Touré, i Taj Mahal va dir d'ell que era la viva mostra de l'origen malià del blues. En concret, de la regió de Segou, a la riba del riu Níger.

Bassekou Kouyaté presumeix d'arbre genealògic amb arrels al segle XI, i va desplegar les seves cròniques ancestrals i les seves crítiques a la naturalesa humana. Però on se'l va entendre més va ser en els seus registres amb elngoni,que cobrien una àmplia gamma de tons. Dotat per a les digitacions més sensibles, a vegades tocava com un remot ancestre de Jimi Hendrix. Folk de trànsit hipnòtic, expressat amb nuesa instrumental, en unesNits de Ramadàque avui culminaran (23.00 hores) amb un altre plat molt desitjable: el mestre pakistanès delqawwaliFaiz Ali Faiz.