La pluja desllueix Tàrrega

Una tempesta va boicotejar ahir a la tarda la jornada inaugural de la 28a edició de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, que aquest any aposta més que mai pels espectacles a l'aire lliure. La pluja va obligar a cancel.lar o interrompre diversos muntatges, entre ells Kurva, una de les apostes del festival. En les representacions a cobert, va destacar el teatre íntim de La cama i, entre les ofertes de carrer, va sobreviure al xàfec Get lost, que es desenvolupa en un laberint i va ser una de les que van atraure més públic.

'LA CAMA'

Un llit de sensacions

Teatro en el Aire captiva i sorprèn el públic, que experimenta un oníric viatge sensorial

Còmodament estirats en una filera de llits blancs; així assisteixen una vintena de persones al viatge oníric i sensorial que els proposa la companyia madrilenya Teatro en el Aire a La cama. Un espectacle singular estrenat ahir a Tàrrega que apunta a ser una de les sorpreses més agradables d'aquesta edició. El públic entra descalç en el blanc espai il.luminat amb tènues llums que, a vegades, deixen pas a la penombra, i allà, en posició horitzontal i amb els ulls tancats si es vol, reben les carícies, murmuris, cançons de bressol, contes i jocs dels sis

actors.

La proposta planteja, en aquest escenari principal de les nostres vides que és el llit, un recorregut des de la infància --amb els malsons i les moixaines de la mare-- fins a la sensualitat de l'amor, a la qual es presten els actors i les actrius, que toquen suaument cada un dels protagonistes de la funció, que per una vegada són els suposats espectadors.

També apareixen en la dramatúrgia els jocs a fet a amagar de les colònies infantils, l'experiència de la maternitat --amb el públic (homes i dones) compartint respiració i espasmes de partera juntament amb un dels intèrprets fins a donar a llum el coixí-fill. La malaltia --en un simulat hospital-- i la vellesa d'orinal i dentadura postissa són altres de les situacions que se suggereixen.

Hi ha moments en què la fase REM del son tempta amb força els relaxats i endormiscats assistents --alguns acaben sucumbint, reconeix la companyia--. I al final, a tots els costa més que en qualsevol altra representació aixecar-se de les bu-

taques.

"M'he sentit guardada com una marieta a les mans d'un nen, de la mare o d'un avi", deia una de les dedicatòries que es recullen a l'acabar la representació. "Gràcies per totes aquestes carícies i murmuris que m'han recordat la meva infància entre cotó fluix", deia una altra. En definitiva, una estimulant oda a les sensacions, els records i el benestar del contacte físic que resulta molt apropiada per a aquests temps de xips i estrès.

Després de La cama, Teatro en el Aire, que defineix els seus muntatges com a "sensoteatre", ha estrenat recentment una altra original proposta, La piel del agua, a la qual només poden assistir dones. "Recrea l'univers femení d'un hammam turc, tot el ritual quotidià i divertit al voltant de l'aigua", explica Lidia Rodríguez, la ideòloga d'aquesta experiència que tant de bo arribi també a Catalunya.

'KURVA'

La tempesta fa fora les 'fulanes'

L'aigua va interrompre la representació d'una obra naturalista sobre la prostitució de carretera

Així és el teatre de veritée. La naturalesa no atén a les programacions a l'aire lliure i descarrega la seva ira quan li convé. Ahir, en l'estrena de Kurva, es va deixar anar amb els seus llamps i trons, que van obligar a interrompre la representació. L'obra, un projecte auspiciat per FiraTàrrega a càrrec de la Reial Companyia de Teatre de Catalunya, continua la línia iniciada l'any passat amb Braakland: convertir en escenari espais reals de la suposada representació. En el cas de Kurva (que significa puta en polonès), els espectadors-voyeurs van ser transportats en autobús a una llarga recta, a un parell de quilòmetres de Tàrrega, i allà, asseguts enmig del camp, van assistir a una obra que es presenta com una reflexió sobre la prostitució de carretera.

El muntatge arrenca amb força: apareix un cotxe a tot drap i del seu interior cau a crits una jove prostituta estrangera. "Monstre, cabró", li crida ella, que després treu una cadira de darrere d'un arbre i s'hi asseu a veure-les venir. Després arriba una furgoneta amb uns paios i en surt una altra fulana que s'instal.la a pocs metres. Però amb butaca confortable, para-sol i matalàs, que en tot hi ha classes. La competitivitat entre elles començava a aflorar, però també la pluja. Els organitzadors van fallar al repartir barrets de palla per al sol. Els assistents, amb els llamps i trons de fons, ja no estaven per la funció, en què va aparèixer un colgao, un cotxe intrús i, per fi, l'esperat autobús que va tornar els voyeurs a casa seva.

'GET LOST'

Perduts en el laberint dels anglesos

El públic disfruta amb el joc teatral que planteja la companyia Dot Comedy

L'última cosa que el públic de Tàrrega s'esperava era perdre's en un laberint anglès. La proposta teatral de la companyia britànica Dot Comedy recrea una versió reduïda del Laberint d'Horta amb una vegetació de decorat. La gent entra i es va trobant en els racons del camí personatges mítics i tòpics, des d'una rosadeta família anglesa en ple pícnic fins a l'Ariadna de Teseu que, en lloc de mostrar la sortida, està enredada en un embolic de fils. Part del joc consisteix a aconseguir sortir del laberint i això, els ho asseguro, no és gens fàcil.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

En el camí, una matrona anglesa convida a empassar-se entrepans de pernil (de veritat), un darrere l'altre. Si s'aconsegueix superar el tip d'entrepans, es pot arribar fins al racó d'Ariadna, que demana al públic unes estisores per tallar els fils que l'empresonen. No obstant, ahir la gent portava a sobre impermeable, però estisores, no. O sigui que torna al laberint, fins a trobar un jardiner de cara enigmàtica que convida a passar al seu cobert.

La seva cara no convida a entrar, i això fa que el públic torni enrere en el laberint. "¿Però on és la sortida?", es pregunten els uns als altres. Al cap d'un parell de voltes, una altra vegada apareix el cobert. I si... Els que fa una estona que busquen la sortida s'atreveixen finalment a entrar. ¡Bingo! A la part de darrere hi ha una porta que dóna al carrer. Però abans s'ha de passar per sobre de restes animals i de roba estripada i bruta de sang. El minotaure rugeix a l'esquena de l'espectador. ¡Per fi lliures!