Philippe Claudel enlletgeix Kristin Scott Thomas

Com altres escriptors francesos durant l'últim any --Eric Emmanuel Schmitt (Odette, una comedia sobre la felicidad) i Michel Houellebecq (La possibilitat d'una illa)--, Philippe Claudel (Nancy, 1962) ha caigut en la temptació del cine. Per ell, el setè art és el "compendi" dels altres sis, i malgrat l'èxit de les seves novel.les (a Espanya Ediciones Salamandra ha publicatAlmas grisesiLa nieta del señor Linh), no s'ha resistit a seduir un públic més ampli que els amants de la lectura.

Amb aquestes clares premisses, Claudel ha evitat adaptar un dels seus llibres i ha escrit un guió original amb el títol d'Hace mucho que te quiero, que s'estrena divendres que ve, dia 29. Però el reclam indiscutible d'aquest debut cinematogràfic és l'actriu protagonista, l'anglesa Kristin Scott Thomas, aclamada per la crítica des que va presentar a l'últim festival de Berlín aquest treball sobre un personatge antipàtic.

Candidata a un Oscar perEl pacient anglès, Scott Thomas posa tota la tensió dramàtica que li dóna la seva vàlua interpretativa a disposició d'una història sobre el "funcionament de l'ésser humà", segons Claudel. Ella és Juliette, una dona que acaba de sortir de la presó després de complir una condemna de 15 anys. La narració va revelant a poc a poc que la víctima va ser el seu propi fill, però hi haurà més sorpreses.

PROTAGONISTA A FRANÇA

És la primera vegada que l'actriu té un paper protagonista en el cinema francès tot i que fa 25 anys que viu en aquest país. I Claudel no l'embolica en el glamur i la sofisticació que ha envoltat els seus treballs anteriors. Més aviat tot al contrari. Físicament, l'actriu mostra en les dues hores del metratge l'evolució del seu personatge, des d'un gris ullerós, amb arrugues sense maquillar i roba passada de moda després dels anys de reclusió, fins a obrir el cor i donar pas al color blanc i els tons pastel.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El director debutant l'hi va advertir: "No sortirà amb l'aspecte atractiu de sempre". "Però ella", explica Claudel, "és una dona meravellosa i intel.ligent i va entendre que això li obria altres portes". Fins i tot per exigències del guió s'aplica a fumar com un carreter encara que a la vida real no s'acosti cap cigarret als llavis.

Precisament la possibilitat d'explicar a través d'un intèrpret els sentiments que un mateix escriu en un paper és el que a Claudel l'atrau del cine per sobre de la literatura. "En una novel.la el millor instrument és la llengua", va dir ahir a Madrid. "El cineasta disposa de més eines, la llum, els gestos i els silencis".