Quin film tan bonic

Aquesta setmana he vist una obra d'art. I no he passat pel Museu del Prado, ni he visitat el Partenó. Simplement he anat a veureWall.e,el nou film de Pixar. M'agrada imaginar els cinèfils dels anys 50 i 60 ansiosos davant l'estrena d'un nou film deHitchcocko deFrankenheimeramb la mateixa emoció que vaig sentir jo a l'arribar a les pantalles l'última de Pixar.

Tenir la certesa que vas a veure una gran pel.lícula és una sensació meravellosa. Pixar fa 20 anys que se sent infal.lible. Tot i ser cert que tenen obres menors, comBichosi, sobretot,Cars,tenen un expedient que ja el voldrien els directors més grans del moment. Els dosToy Story(amb el cas excepcional que ¡el segon és millor que el primer!),Buscando a Nemo, Monstruos S. A., Los increíblesoRatatouilletenen poc a veure amb mamarratxades comShrek.

A Pixar, on es nota que es diverteixen fent la seva feina, repeteixen que l'important és el guió. Aquests tipus amb uns ordinadors capaços de posar en imatges l'estampa més sorprenent diuen que l'esteticisme és fàcil, que el més complicat és la història. Per això els seus guions són els més perfectes i els seus personatges els més apassionants i divertits.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

I en aquest aspecteWall.eés una pel.lícula campiona. Que pugui apassionar durant els primers 30 minuts amb només un robot i un escarabat a la pantalla, sense diàleg i sense avanços essencials en la trama, és un misteri que no arribo a comprendre. Un es queda clavat a la butaca, disfrutant d'un paisatge apocalíptic que recordaSoy leyenda, Hijos de los hombres o 28 semanas después,però té la sensació de veure una cosa diferent: és un món acabat, brut i sense esperança, i no obstant l'optimisme és a cada cantonada. Això és el més al.lucinant deWall.e. De l'apocalipsi en sap treure una lectura positiva.

Les meves pel.lícules favorites són les que fan que surti content del cine, les que em donen una dosi extra d'optimisme per afrontar el dia. Em passa ambCantant sota la pluja, Rio BravooEl hombre tranquilo,però és més estrany i té més mèrit que em passi ambWall.e,en què podem veure com la Terra se n'ha anat en orri. D'aquesta idea n'extreu vitalitat. I això té mèrit.