Iggy Pop: "El rock ha de ser divertit; si no, és feixista"

--¿Quin és el seu balanç de la reunió amb The Stooges?

--Ha sigut una gran sorpresa. A la primera sessió, vaig dir a Ron i Scott Asheton: "Tocar amb vosaltres és com tocar amb dos vellsbluesmen". Som una de les últimes bandes de veritat. Avui, un grup és un paio i uns músics que l'obeeixen: Radiohead, Nine Inch Nails... Aquí hi ha equilibri, tot i que existeixi un líder.

--The Stooges simbolitzen salvatgisme sonor. ¿Com condicionen les expectatives del públic?

--No les sento quan actuo. Però la meva nòvia diu que jo mateix m'imposo la pressió. La meva idea és que res per sota d'això és acceptable. Però ha de ser divertit; sense això, el rock es torna feixista.

--¿És Iggy Pop un clixé, un símbol de les essències del rock?

--Clixés, estereotips, icones... Això se m'escapa. Jo responc a les meves expectatives. Intento oblidar-me de tota aquesta merda quan actuo.

--¿Creu que el rock'n'roll segueix sent la música més excitant?

--No hi ha cap altre gènere, des dels 60, que hagi arribat als cims de creativitat i poder per donar plaer com un bon concert de rock. Però això avui és difícil de trobar.

--¿Iggy Pop és un personatge interpretat per James Osterberg?

--És un nom que em va posar la gent; era xocant per a l'època. Però no és un personatge. Iggy Pop és el nom que utilitzo quan treballo.

--¿Va aprendre de David Bowie, o va ser ell qui va aprendre de vostè?

--Puc parlar per mi. Vaig tenir un contracte gràcies a ell, i vaig aprendre com utilitzar un estudi, una veu de baríton... Vaig guanyar amplitud. Em va presentar tots els grans: Dylan, Lennon, Jagger... I em va ajudar a entrar en àrees musicals noves.

--En el seu disc acústic Avenue B

--Estic treballant en una cosa així de nou; la banda sonora d'un documental titulatLast words,sobre el novel.lista Michel Houellebecq. Guitarres acústiques, balades, jazz... M'interessa això. Però The Stooges seguirem, i faré un disc en solitari.

--¿Què el va portar a Houellebecq?

--Ells van contactar amb mi, però és curiós: vaig llegir un llibre seu,La possibilitat d'una illa,a l'última gira, i em va tornar boig. És la primera novel.la que m'impacta en molts anys.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--¿També l'impacta REM?

--Sóc fan, sobretot, d'un dels seus discos,Automatic for the people.Una de les raons per les quals actuo al festival és perquè hi són ells.