Entrevista AMB Miquel Gelabert, Actor de 'Ventdelplà'

Miquel Gelabert: "El Jaume i jo compartim molts traumes"

LLARGA EXPERIÈNCIA  54 ANYS  VA NÉIXER A LA LOCALITAT MALLORQUINA DE FELANITX  TÉ UNA ÀMPLIA CARRERA TEATRAL

LLARGA EXPERIÈNCIA 54 ANYS VA NÉIXER A LA LOCALITAT MALLORQUINA DE FELANITX TÉ UNA ÀMPLIA CARRERA TEATRAL / DIAGONAL TV

2
Es llegeix en minuts
CARMEN MORENO
BARCELONA

Amb més de 30 anys de carrera, l'actor triomfa a 'Ventdelplà' (TV-3, 22.05), sèrie en què dóna vida a un pagès malhumorat

--¿Veurem un Jaume diferent en els pròxims episodis?

--En principi, no hi haurà canvis. Serà el mateix, amb el seu caràcter i els seus cops de geni, i renegant per tot...

--Després de tants anys de teatre, ¿què troba a faltar?

--El teatre significa treballar realment a gust, almenys per a mi. Li dono molta importància a l'ambient, ja que cada vegada és més difícil estar a gust, i això hi fa molt. Fa 30 anys que faig teatre, des que en tenia 17. Afortunadament, he pogut viatjar moltíssim per tot el món. I això és molt gratificant.

--Si hagués de triar entre teatre o televisió, ¿amb què es quedaria?

--Evidentment, teatre. Sempre fas el mateix, recrees la idea d'un guió escrit prèviament, però amb l'avantatge que en cada una de les teves actuacions pots anar millorant, aportant coses i veient l'evolució... Tot això no ho té la tele: són feines molt diferents.

--A l'escenari deu sentir emocions que no té en un plató...

--Exacte. A la tele, no depèn de tu el resultat, sinó de totes les persones que hi ha darrere de les càmeres. La tele és molt més frenètica, et diuen a cada moment allò que has de fer, t'has d'adaptar molt més, i no veus el resultat fins que no s'acaba el procés de realització. En canvi, el teatre el recrees tu mateix, és més lliure, més assajat per tu, depèn més de tu, i això fa que els sentiments i les emocions es visquin més.

--¿Què tenen en comú Miquel Gelabert i el Jaume de Ventdelplà

--Moltíssim. De fet, a la persona que va fer els càstings no li devia costar gaire escollir-me a mi. Tots dos compartim molts traumes, i això fa que pugui interpretar el Jaume, pensant en mi mateix, en com actuaria jo i com m'expressaria en tal situació. Actuo, en ocasions, amb els meus propis sentiments. També tenim en comú el mateix geni, el caràcter. Però he de reconèixer que el Jaume és més quadriculat.

--¿Hi ha ocasions en què desitjaria ser espectador en lloc d'actor?

--Em costa moltíssim ser espectador, sobretot de teatre. És molt difícil desvincular-te de la teva feina i anar a una funció o seguir una sèrie.

Notícies relacionades

--¿Què li falta a la tele actual?

--Coses més interessants, continguts diferents de programes com ara Operación Triunfo, Fama, ¡a bailar!, Gran hermano- La gent es creu tot allò que surt per la petita pantalla. M'irrita molt comprovar que és fanàtica d'una cadena i que no en surt. Hi ha persones massa quadriculades amb aquestes coses. A més, crec que també sobren hores de veure la televisió, que s'haurien d'aprofitar per fer altres coses.