Classe magistral de Liz Callaway

Lliçó de Liz Callaway (Chicago, 1961) al Foyer del Liceu. L'actriu i cantant, tot un referent en la interpretació d'obres de Stephen Sondheim (Nova York, 1930) amb qui ha col.laborat estretament des que va debutar a Broadway ambMerrily we roll along, va demostrar en les seves dues actuacions a Barcelona fins a quin punt es pot arribar a dominar un repertori i, sobretot, com es poden portar fins al límit els seus matisos fins a convertir-lo en una emocionant translació de sentiments oposats.

Amb el domini del xou de qui està acostumada a lidiar amb el pú- blic de Nova York o Londres, Callaway, acompanyada per l'impecable pianista Alex Rybeck, va passejar pel Foyer tota la seva elegància interpretativa, en aquest cas lligada a un format de cabaret. Lluny de qualsevol forçat histrionisme, la cantant en va tenir prou amb la calidesa i el bell fraseig de la seva veu i la força de la seva mirada per transmetre el missatge d'aquestes cançons carregades d'ironia, humor negre, escepticisme i moltes dosis de desencant del millor compositor i lletrista de la segona meitat del segle XX.

PROFESSIONALITAT

La complicitat amb el compositor i el marcat amor a l'ofici de l'artista es van posar aviat de manifest. I també aquest didactisme ple de gràcia al presentar les cançons. Va al.ludir al seu debut a Broadway ambMerrilly...com "un èxit que va durar 15 dies en cartell", tot i que després va demostrar ambOur timeperquè aquestes peces d'un autor més minoritari que popular --encara que fos el lletrista deWest Side Story--, han guanyat amb el temps.

Va cantarAnother hundred people,deCompany,dient que la lletra també era vàlida per recrear el bullici de la Rambla barcelonina i va explicar que la protagonista de la grisencaTake me to the world,d'Evening primrose,podia ser algú que visqués a la quarta planta d'El Corte Inglés.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Enginyosa i divertida va anar avançant en el programa i parlant de la seva relació amb Sondheim. Cançons deFollies, Saturday nighti de la banda sonora deDick Tracyvan precedir un remat de la primera part amb tres peces deCompany: la conegudaMarry me a littlei dues cançons a duo amb l'exactor Dan Foster --presentat com "el meu marit i l'home que em porta les maletes"--,BarcelonaiGetting married today, sarcàstica escenificació de l'artista, lluint part d'un vestit de núvia, sobre els dubtes d'una parella abans de contraure matrimoni.

Cançons d'Anyone can whistle, d'Into the woods(Boscos endins),Dick Tracy--"no hauria pensat mai que tindria alguna cosa en comú amb Madonna", va dir recordant que lapopstartambé havia interpretat aquestes peces-- van introduir una intensa represa.Follies--obra amb què va compartir escenari amb Carol Burnett i Barbara Cook-- i la interpretació, en català, d'una balada deSweeney Todd--amb la lletra traduïda cedida pel mateix Sondheim una setmana abans-- van emocionar el públic. El tancament del programa, amb una preciosista i delicada lectura deSend in the clowns,d'A little night music, va rematar una vetllada memorable. Deliri total, que va obligar l'artista a oferir dos bisos.