Mario Camus: "Odio el glamur, em fa vomitar"

Mario Camus (Santander, 1935) diu que no es diu Mario Camus sinó "el cineasta que va fer realitatLos santos inocentes", una pel.lícula que es mantindrà vigent "fins que s'apaguin les estrelles".

--Alguna cosa deu fallar en el cine espanyol quan al Festival de Màlaga l'estrella absoluta per al públic ha estat El Duque, ¿no?

--No tinc ni idea de qui és.

--És Miguel Ángel Silvestre, un jove actor que ha saltat a la fama per la sèrie Sin tetas no hay paraíso.

--Jo parlo de pel.lícules i de rodatges. Tota la resta no m'interessa. Odio el glamur. El glamur, l'alfombra vermella i les noies que criden em sembla odiós. Aquest no és el meu món. Segurament és necessari, compte!, però és que em fa venir ganes de vomitar.

--Perdoni. No volia parlar-li del fenomen fans sinó del fet que la televisió s'està apoderant del cine. Fins i tot en la tècnica.

--Bé, és que això és inevitable. El cine també s'apodera de la tele.

--De fet, va comptar amb Marian Aguilera, de la sèrie Los hombres de Paco, per rodar la seva última pel.lícula, Los hombres de PacoEl prado de las estrellas.

--És clar que sí. I això està molt bé. ¿Per què aquests actors han de deixar de fer televisió? Els dóna per viure i els permet una cosa fantàstica: adquirir experiència i desimboltura.

--Marian Aguilera diu que només li va donar un consell: "Sigues sempre humil i segueix estudiant".

--Va ser un consell d'avi.

--Acostuma a fixar-se en una frase per començar els guions. Al seu últim film, la frase escollida va ser: "La humilitat és l'única saviesa que podem adquirir", de T.S. Eliot.

--Sí, això és un costum, una mania. N'hi ha, per exemple, que escullen sempre folis d'una mateixa mida. Jo busco una cita que correspongui al que estic pensant.

--¿Què enyora dels vells temps?

--Es pren temps Gent. Gent que s'ha anat quedant pel camí. I això fa mal. Hi ha vegades que veus pel.lícules i hi apareixen persones que ja han mort.

--¿Creu que anar al cine ha perdut una mica de màgia?

--Jo no vaig al cine.

--¿?

--Jo veig el cine a casa, al DVD. ¡És que no n'hi ha, de cines! A Santander, per exemple, no n'hi ha. Només hi ha sales als centres comercials que fan olor de crispetes.

--¿Segueix en el mercat? ¿Li truquen per fer pel.lícules?

--Els productors d'El prado de las estrellassón gent molt fidel i m'han trucat ara. Però no existeix aquest mercat de què parla. No estem tan connectats en el món del cine. A més a més, jo visc en un poble. Ara estic intentat escriure una història, però estic cansat i les coses ja no em surten amb tanta facilitat com abans. El camí ha sigut dur i és que això és com pujar una muntanya. Ara estic més cansat que fa 30 anys. A més a més, vull fer les coses amb rigor. No vull fer nyaps. Sempre intento que la meva pel.lícula sigui millor que l'anterior i això crema.

--El prado de las estrellas

--¿Li va agradar?

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--Sí. Em va emocionar molt.

--Si una pel.lícula agrada a una persona ja està justificat haver-la fet.