Els actors immigrants es fan un lloc en l'escena catalana

Quan fa 20 anys La Cubana va estrenarCómeme el coco, negre, a Santi Millán li va tocar empastifar-se de pintura per ficar-se en la pell fosca de Rogelio, el caribeny del títol. Ara és Roelkis Bueno, cubà de Guantánamo, ja nacionalitzat, qui interpreta el personatge al Coliseum sense falsos tints. Babu Cham, Aliou Danfa, Dominika Kojro, Ayoub El Hilali, Diego Fajardo i Frank Pietro són altres exemples de com el fenomen de la immigració ha arribat a l'escena catalana amb la presència d'actors estrangers que a poc a poc es van obrint pas en la nostra cartellera. Alguns ho fan fins i tot en català.

Roelkis Bueno, que era ballarí i actor a la seva Cuba natal, va arribar a Barcelona per rodar una pel.lícula i s'hi va quedar. Va animar la clientela de la discoteca Trauma i va aparèixer en algunes sèries de TV-3, fins que un dia va arribar latroupede La Cubana i el va contractar. "Jo no tenia ni idea de qui eren, però tots els meus amics em felicitaven. Vaig al.lucinar quan vam estrenar i vaig veure que el teatre s'omplia cada dia". Cinc anys d'experiència per aquestes contrades li permeten parlar de les oceàniques diferències amb l'illa dels Castro. "Allà no existeix la serietat i puntualitat d'aquí. Si els autobusos no funcionen, algun actor no apareix i els altres improvisen, però, això sí, l'obra surt".

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA El senegalès Aliou Danfa també fa comèdia. Comparteix embull i rialles amb Joan Pera i Lloll Bertran aÒscar, una maleta, dues maletes, tres maletesi s'ho passa "genial amb uns actors molt divertits i bona gent". Fa tot just dos anys i mig que és a Barcelona i ja parla català. "Si sóc aquí, l'he d'aprendre", assumeix l'actor, bregat en la vitalista escena de Dakar.

Babu Cham va arribar de Gàmbia el 1989 i el seu perfecte català li ha obert les portes, entre altres, de la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, on representaEl cercle de guix caucasià, dirigit per Oriol Broggi, amb qui també va ferAntígona."Vaig començar en el teatre fa 15 anys de rebot. El meu germà, Lamin, va treballar amb Flotats i em va animar". Va debutar al Teatreneu ambBlau/taronjai ha passat per la prestigiosa direcció de Sergi Belbel i Carme Portacelli, i per diverses sèries i pel.lícules. "Conec un parell d'actors africans que fan teatre en català, però espero que en pocs anys tingui més competència". A vegades, diu, ha sentit el "tracte diferent" de veure'l "com a africà i negre i no com a persona". Però ara, afegeix, hi ha directors com Broggi que li ofereixen papers més enllà de la pell i del seu origen. "Personatges forts, amb caràcter" que li permeten trencar l'estereotip d'immigrant.

Va ser Carles Maicas qui va obrir camí als actors negres: "Vaig fer unes proves a treballadors africans del Maresme per escenificarEls negres, de Jean Genet, a la Sala Casal de Mataró". Era el 1984 i d'allà van sortir Lamín Cham i Mulie Jarju, premiat a Sant Sebastià ambLas cartas de Alou. "Els negres són actors nats, molt creatius i aprenen llengües amb facilitat", valora.

REFLEX DE LA REALITAT

Àlex Mañas, autor i director d'En cualquier otra parte, li va donar l'alternativa a la polonesa Dominika Kojro, que va arribar a l'Institut del Teatre amb Erasmus. "És molt bona. Fins i tot en l'única crítica que va deixar malament l'obra, ella se salvava", subratlla Mañas. "El teatre és un reflex de la realitat i cada vegada hi haurà més mestissatge".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Marta Angelat dirigeix el marroquí Ayub El Hilali i l'equatorià Diego Fajardo aEnemigo de la clase, de gira per Espanya (al juny arribarà a Figueres). Violència en les aules a través de la mirada desorientada de sis alumnes conflictius. Fajardo, de 21 anys, és en la ficció "un producte del carrer" i en la realitat, "un fruit de la fe en un mateix". Va arribar fa un lustre a Barcelona amb la intenció d'estudiar i ser actor. "El meu pare em va recolzar, els estudis eren caríssims però em va dir: 'Tu ets el meu projecte més ambiciós i el guanyarem'. Em va fer plorar".

Ayoub El Hilali té 18 anys i una mare (Amina) i germà (Hamzan), també actors. "Tot va començar amb la meva mare, que ja al Marroc somiava ser actriu". Junts van ferAmina busca feina. "A mi em coneixen com el moret que parla català", deixa anar Ayub. "El que falta és que ens donin papers de metges, profes o polis, com a França. Que no caiguin sempre en el fastigós tòpic".