Les pintores catalanes de l'època moderna surten de l'oblit

Laura Radenez, Lluïsa Denís, Laura Albéniz, Leonor Carreras... ¿Els diuen res aquests noms? Probablement no, encara que van ser artistes que van influir en l'ambient intel.lectual i estètic des de finals del segle XIX fins a la dictadura franquista. Si en comptes dels seus noms s'esmenten els dels seus marits o pares, el reconeixement és total: Apel.les Mestres, casat amb Laura Radenez; Santiago Rusiñol, casat amb Lluïsa; Isaac Albéniz, pare de Laura, i Modest Cuixart, marit de Leonor. El Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemasion acull fins al 26 d'abril la petita exposicióDel fons a la superfície, que rescata les obres de 28 artistes catalanes (o que van residir a Catalunya) que es marcien als soterranis dels museus.

La mostra arrenca amb una edició facsímil delBeatusde Girona, un llibre datat al voltant de l'any 975 que conté les primeres il.lustracions firmades per una dona, una monja que es deia Ende. L'última obra data del 1937. La dictadura franquista va posar també punt final a la creativitat femenina. La majoria de les obres són pintures, encara que també s'hi exhibeixen dibuixos, gravats, estampats i il.lustracions, entre elles les que va firmar Lola Anglada durant la guerra civil.

RECUPERAR LA MEMÒRIA

La comissària, Núria Rius Vernet, va passar un any bussejant en els fons de museus i institucions i lluitant per fer sortir les pintures a la llum. Moltes no han pogut sortir dels soterranis i altres que sí que ho han aconseguit necessiten una restauració urgent. La intenció del Centre Bonnemaison és resituar l'aportació d'aquestes dones al seu temps, recuperar la seva memòria creativa per a les noves generacions i que les seves obres pengin al costat de les dels seus companys.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Modernisme, noucentisme, cubisme, impressionisme i surrealisme es deixen veure pels quadros exposats. Els d'Ángeles Santos, Olga Sacharoff i Lluïsa Vidal són les firmes més conegudes i, entre les absències, la de Remedios Varo, el llegat de la qual és a Mèxic. Destaca un quadro de flors d'Emilia Coranty, que el 1885 es va convertir en la primera dona matriculada a l'escola d'art Llotja. La força i la qualitat tècnica sobresurten en els nus i retrats.

És curiós el cas de Laura Albéniz (1890-1944), considerada per Eugeni d'Ors com "la nostra Vigée-Lebrun", en referència a la famosa pintora francesa del segle XVIII. Als 16 anys, Albéniz va exposar a Brussel.les i més endavant no va tenir inconvenient a criticar la figura "beata i ignorant" deLa Ben Plantada, del seu estimat Eugeni d'Ors. Seu és el quadroEscena galant. En conjunt, la qualitat de la mostra deixa sense justificació l'absència de pintures de dones de l'època als museus.