Divendres bixest

D'any de febrer llarg, Déu te'n guard. El refranyer recela dels febrers amb crossa, i aquest en porta: el divendres que ve no apareixerà retribuït a la nòmina i, en canvi, les seves petites misèries tindran un recordatori indeleble en la factura del mòbil. Va ser l'emperador Juli Cèsar qui va instaurar els bixestos, si bé els càlculs astronòmics de l'època encara perpetuaven un desfasament al calendari que va haver de ser ajustat el 1582 pel papa Gregori XIII. El perquè de l'embolic consisteix en el fet que la Terra triga 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,25 segons a descriure la seva òrbita anual al voltant del Sol, i aquest excedent de temps --¡quin contrasentit!-- es va acumulant al llarg dels segles.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El llast de superstició i aleatorietat converteix els 29 de febrer en dies esquius, amagats a la bufanda del misteri. Vaig voler indagar què havien consignat en aquesta data els grans diaristes, i el resultat ha estat modest: els cultivadors del gènere no escriuen cada dia i alguns (Anaïs Nin, Unamuno, Carver) no es molesten ni tan sols a datar les entrades. Fins i tot sense rigor metodològic --vaig recórrer als llibres que tenia més a prop--, vaig trobar algunes perles. L'àcid i penetrant Jules Renard, cabells de pastanaga, va anotar el 29 de febrer de 1896: "Viu de no res: amb un petit dolor en té prou per omplir tota la seva vida". Setanta-sis anys després, en un altre bixest, el metge, novel.lista i poeta portuguès Miguel Torga registrava a Coïmbra: "¿Quan s'ha vist que la seguretat dels sensats doni orelles a la veu insensata dels poetes?". El Dietari dispers de Marià Manent, encara que comprèn més de mig segle d'existència, només conté una referència al dia que ens ocupa: el 1920, l'autor assisteix a una lectura de poesia a la Sala Mozart i després dina al Colón amb Josep Carner. També Samuel Pepys, que va redactar el seu diari en un sistema d'enrevessada tipografia, parla l'any 1668 d'una escaramussa bèl.lica i d'haver escrit al seu pare per un assumpte de diners.

Tenint en compte el que van reflectir els grans, sembla sensat dedicar el 29 de febrer a la mandra poètica i reflexiva. O en tot cas a passar de puntetes per les tortuositats del dia (els mestres en aquest art abunden).