ELS MALS DEL LLEVANT: El vent de l'est afecta la salut

Cadis és una província ventosa i a mesura que ens anem aproximant a l'estret de Gibraltar, el vent encara pot ser més violent. Però tan sols hi predominen dos vents al llarg de l'any: el llevant i el ponent. Sense cap mena de dubte, el guanyador en persistència i en intensitat mitjana és el llevant. Aquest vent arriba a la zona del camp de Gibraltar molt humit, però en el seu viatge cap a l'oest es va dessecant i recala a la part occidental molt més càlid i sec. A Jaén hi arriba extraordinàriament reescalfat. Fins i tot a la mateixa capital gaditana, orientada a l'oest, un llevant anticiclònic a l'estiu és abrasador. La saviesa popular diu que si el llevant entra en dijous, durarà fins diumenge, però si entra qualsevol altre dia, mai se sap quan acabarà.

L'Observatori de Tarifa va registrar el 1958, ni més ni menys que 117 dies de llevant, amb unes ratxes màximes de 129 quilòmetres per hora, encara que les més fortes les va donar un ponent el dia 18 de desembre de l'any 1989 amb registres de 166 quilòmetres per hora. El llevant afecta la salut, a la part oriental per la humitat i la persistència més o menys continuada, i a la part occidental per la sequedat. Al contrari, quan bufa ponent, els mals s'inverteixen. El mal de cap és el símptoma més estès. El 1782 l'escriptor i astrònom espanyol Ignacio López de Ayala en el seu treball titulatMales del Levantecomenta: "Se senten punxades a les ferides o llagues antigues, els mals crònics s'agreugen i els sans senten melancolia i laxitud. El ponent al contrari és l'esbarjo, la primavera amanida".