Un narrador sense por

La corba ascendent que protagonitza Quique González es confirma en aquest ombrívol i nutritiuAvería y redención 7,que el madrileny va publicar fa uns mesos. Rock d'autor que esquiva els tòpics tradicionals i sona genuí, producte d'un relat propi. Al Casino de L'Aliança del Poblenou ho va tenir tot a favor seu: un repertori en creixement, reflexos passats que ja sonen a clàssics, una banda renovada i, a més, una audiència que li va rendir un tracte devot.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

González no va dissenyar un recital fàcil, sinó aquell que defineix més bé el seu moment. Les noves cançons ofereixen girs sinuosos i zones d'ombra, i hi va confiar per alimentar una actuació de cadència pausada, més subjecta al diari confident que al cop d'efecte. Va obrir ambY los conserjes de nocheiSuave es la noche,i es va agafar amb calma l'exposició detallada d'aquest nou material:Hay partida, La vida te lleva por caminos raros(Diego Vasallo),La cajita de música, Lady drama...Es va penjar la guitarra i es va asseure davant d'un teclat decorat amb el frontal d'un automòbil, fars encesos inclosos. "¡Tinc un cotxe piano!".

Entre el concepte de cantautor folk-rock i l'herència dels 60 i 70, de Tom Petty a The Band, González va venir a dir que, quan hi ha idees i material narratiu rellevant, el format és secundari.BacklinersiLa casa está vacíapoden sonar tradicionalistes, però tenen fibra i misteri. I elcrescendodeBajo la lluvia,i el rock'n' roll deMiss camiseta mojadaiSalitredelimiten un contagiós alfabet propi. Nit d'èxit i minutatge descompensat: una hora i 10 minuts de recital; 55 minuts de bisos. Pluja d'ovacions. Rescatem-ne una: "¡Quique, ets necessari!".