'Aquí hay tomate' s'acomiada insinuant que potser tornarà

Va arribar el moment i van trinxar el tomate. Amb els presentadors de dol, Jorge Javier Vázquez amb americana i Carmen Alcayde amb mantellina, l'espai de Tele 5 que s'enorgulleix d'haver sobrepassat els límits de la tele rosa va emetre ahir l'última entrega, el programa 1.234, després de cinc anys en antena i sent líder en la seva franja. "Això sembla el que diuen del malalt que li ha arribat l'hora. Però nosaltres no està- vem malalts", va ser el primer cop de Vázquez contra la sobtada decisió d'acabar Aquí hay tomate. "¿Per què passen aquestes coses a Tele 5 de sobte?", deia Mercedes Milá en conversa telefònica. "Això ha sigut molt bèstia, però us recolzo passi el que passi i hagueu fet el que hagueu fet".

La gran pregunta és aquesta: ¿Què ha fet Aquí hay tomate per molestar tant i a qui? Ahir, entre proclames de pura conya com "¡No a la tala!", es van llançar dards enverinats contra els suposadament humiliats, més enllà del pantojisme. "Sigui vostè més cristià, monsenyor Rouco Varela", va dir un dels reporters. La pitjor part se la va endur el diari Abc: "S'atreveixen a dir que perdem audiència, ells, que estan patint una enorme sagnia de lectors, potser pel seu periodisme ranci, gris, retrògrad i rancorós".

"Ja no hi haurà més investigacions, ni més exclusives", sospirava Alcayde. "Sempre hem dit les coses pel seu nom. Ens dirigíem a les mentalitats obertes, contràries a la censura", va explicar Vázquez, com si donés una dimensió sociològica a la seva feina. Però els que ahir van expressar la seva solidaritat amb l'equip tampoc van ser de gran altura intel.lectual: Lydia Lozano, María del Monte, la duquessa d'Alba, Concha Velasco, Jordi González, Ana Rosa Quintana, Francine Gálvez, Esperanza Aguirre i també Jimmy Giménez Arnau.

Precisament a l'incontenible Arnau se li va escapar una cosa que ja es dóna per fet: "M'heu dit que no ho digui, però ho he de dir. Aquest programa tornarà ben aviat en una altra cadena i el fareu els mateixos". Per Jordi González el d'ahir va ser l'últim programa, "de moment". La duquessa d'Alba, que va obrir les portes del seu palau, també va repetir aquesta idea: "Sé que ben aviat trobareu un altre lloc molt millor. M'han molestat coses que heu dit, però ja no me'n recordo", va dir l'aristòcrata completament entregada al joc.

A CASA DE LA PANTOJA

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Qui no va entrar en el joc va ser Isabel Pantoja. Li van armar una festa a la porta de casa seva, amb salve rociera i xampany. La tonadillera no va treure el cap. Ella i Julián Muñoz encarnen la quinta essència del tomatisme, aquella manera de fer tele rosa tan imitada que es va endinsar en terrenys pantanosos quan, potser per mantenir l'èxit, va decidir furgar en secrets improbables dels morts, en intimitats de les alcoves i en la família reial. Ahir, en el comiat, va recuperar l'estil més inofensiu i blanc, amb un to sempre provocador.

"¿No era això només un espai de tele?", va preguntar Vázquez. I traient-li importància va ironitzar: "Haurem molestat, ¡però si apagar la tele és molt fàcil!". "A qui molt triomfa, molt el critiquen", va sentenciar Alcayde. "El més estimat, el més odiat, el més imitat, el més vist", va ser el comiat. Per tancar, la veu del hawaià Bruddah Iz cantant Over the rainbow i la imatge en blanc i negre d'Arias Navarro dient: "Españoles, Aquí hay tomate ha muerto". El bon humor ha desaparegut. La mala bava l'ha matat.