'Aquí hay tomate' s'acomiada insinuant que pot tornar

Va arribar l'hora i el tomàquet va ser triturat. Amb els presentadors de dol, Jorge Javier Vázquez amb vestit i Carmen Alcayde amb mantellina, l'espai de Tele 5 que es vanta d'haver sobrepassat tots els límits de la tele rosa ha emès avui la seva última entrega, el programa 1.234, després de cinc anys en antena i sent líder en la seva franja. "Això sembla això del malalt se'ns en va. Però nosaltres no estàvem malalts", va ser el primer toc d'alerta de Vázquez contra la sobtada decisió d'acabar amb Aquí hay tomate. "¿Per què passen aquestes coses a Tele 5 de sobte?", es preguntava Mercedes Milá en conversa telefònica. "Això ha sigut molt en pla bèstia, però us recolzo passi el que passi i hagueu fet el que hagueu fet".

La gran pregunta és aquesta: ¿Què ha fet Aquí hay tomate per molestar tant i a qui? Entre proclames de pura conya com "¡No a la tala!" i "¡No ens mouran!", es van deixar anar dards enverinats contra els suposadament escarnits, més enllà del pantojisme. "Sigui vostè més cristià, monsenyor Rouco Varela", va dir davant de la càmera un dels reporters. La pitjor part se la va emportar el diari Abc: "S'atreveixen a dir que perdem audiència, just ells, que estan patint una enorme sagnia de lectors, potser pel seu periodisme ranci, gris, retrògrad i rancorós".

"Ja no hi haurà més investigacions, ni més exclusives", sospirava Alcayde. "Sempre hem anomenat les coses pel seu nom. Ens dirigíem a les mentalitats obertes, contràries a la censura", es va despatxar Vázquez, com donant una dimensió sociològica a la seva feina. Però els que van expressar la seva solidaritat amb l'equip tampoc van ser de gran altura intel·lectual: Lydia Lozano, María del Monte, la duquessa d'Alba, Concha Velasco, Jordi González, Ana Rosa Quintana, Francine Gálvez, Esperanza Aguirre i Jimmy Giménez Arnau.

Precisament, a l'incontenible Arnau se li va escapar una cosa que ja es dóna per feta: "M'heu dit que no ho digui, però ho he de dir. Aquest programa tornarà molt aviat a una altra cadena i el fareu els mateixos". Per a Jordi González el d'avui ha estat l'últim programa, "de moment". La duquessa d'Alba, que va obrir les portes del seu palau, també va abundar en aquesta idea: "Sé que aviat trobareu un altre lloc molt millor. M'han molestat coses de les que heu dit, però ja no me'n recordo", va dir l'aristòcrata completament entregada al joc.

A casa de la Pantoja

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Qui no va entrar en el joc va ser Isabel Pantoja. Li van armar una festa a la porta de casa seva, amb salve rociera i xampany. La tonadillera no va treure el cap. Ella i Julián Muñoz encarnen la quinta essència del tomatisme, aquesta manera de fer tele rosa tan imitada que es va ficar en terrenys pantanosos quan, potser per mantenir el seu èxit, va decidir furgar en secrets improbables dels morts, en intimitats de les alcoves i en la família reial. Però en el seu comiat, ha recuperat el seu estil més inofensiu i blanc, dins d'un to sempre provocador.

"¿No era això només un espai de tele?", va preguntar Vázquez. I traient ferro va ironitzar: "Devem haver molestat, ¡però com és de fàcil apagar la televisió!". "Qui molt triomfa, molt el critiquen", va sentenciar Alcayde. "El més estimat, el més odiat, el més imitat, el més vist", va ser la cortineta que van repetir com a comiat. Per tancar, la veu del hawaià Bruddah Iz cantant Over the rainbow i la imatge en blanc i negre d'Arias Navarro dient: "Españoles, 'Aquí hay tomate' ha muerto". El bon humor el va portar a dalt de tot. La seva mala bava l'ha matat.