CaixaForum descobreix l'elegant llegat artístic dels etruscos

"Els etruscos mengen en companyia de les seves dones, que jeuen amb ells com a iguals", va escriure escandalitzat el grec Aristòtil. El poble que habitava a la vora del Tirrè, entre Roma i Florència, va tenir costums que avui qualificaríem de civilitzats però que llavors eren un sacrilegi. Els etruscos van deixar boniques tombes, on es van trobar sofisticats tresors i rastres d'una llengua encara mal interpretada. CaixaForum presenta des d'avui fins al 4 de maig l'exposicióPrínceps etruscos. Entre Orient i Occident. Després es veurà a la nova seu de CaixaForum de Madrid que s'inaugura el 13 de febrer.

Un centenar d'objectes entre estàtues, elements arquitectònics, estris domèstics, ceràmica i joies recorden un poble de comerciants i prínceps que comprava or a les mines riberenques del Guadalquivir i transportava vi en àmfores a la colònia grega d'Empúries. Anna Mura Sommella, exdirectora dels Musei Capitolini de Roma, ha preparat un itinerari que recrea la vida de les elits aristocràtiques que van poblar Etrúria, la Toscana actual. L'agradable passejada oscil.la entre el segle VII aC i la desaparició dels etruscos a causa de l'ocupació per Roma a l'època de l'emperador August. El motiu --va assenyalar la historiadora-- una disputa sobre la propietat d'unes productives salines. L'excusa sembla eterna; als nostres dies seria el petroli.

Mura va constatar que la majoria dels objectes exposats "els devem a les tombes de les necròpolis". Si bé encara són incipients, tot i que esperançadores, les excavacions a les zones urbanes, la majoria dels coneixements sobre els etruscos es deuen als objectes conservats a les seves necròpolis.

El 1828, el bou d'un pagès que llaurava el seu camp va caure en un esvoranc que va resultar ser la tomba etrusca de Vulci. Com molts anys més tard va fer la dona de Schliemann, el descobridor de Troia, la princesa de Canino, cunyada de Napoleó Bonaparte va lluir als canells i al coll les riques joies de la noble enterrada. Els etruscos es van posar de moda i el mateix Stendhal va escriure : "voldria viure entre la resurrecció dels etruscos".

Del repertori d'obres exposades destaquen a més de les atractives joies d'or, un carro de guerra de dues rodes semireconstruït; nombrosos objectes votius; ceràmiques, bronzes i armes i una petita i preciosa taula de marfil amb l'alfabet etrusc de 26 lletres que devia usar un príncep. Per desgràcia, va explicar Mura, no es disposa de cap gramàtica d'aquella llengua a l'haver-se perdut l'enciclopèdia en 20 toms que va escriure Claudi, l'emperador tartamut casat amb Urgulània, una princesa d'Etrúria que va repudiar per adulteri i sospita d'assassinat.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

PINACOTECA SUBTERRÀNIA

L'exposició de CaixaForum reconstrueix la façana d'un antic temple i permet, en realitat virtual, passejar pel palau de Murlo, situat a prop de la ciutat de Siena. Amb les dues estàtues de mida natural de Larthia Seiante i el seu marit, que irradien serenitat en el seu últim viatge, també es reprodueixen les pintures de la tomba del Triclini, a Tarquínia, del 470 abans de Crist, un banquet pintat al fresc de colors suaus. En aquesta pinacoteca subterrània subsisteix l'elegant estil, l'alegria de viure i aquella falta de bel.licisme pròpia de la gent civilitzada.