Chema Madoz du la poesia fotogràfica al Tecla Sala

Vint anys després de la primera mostra individual de Chema Madoz, el centre cultural Tecla Sala de l'Hospitalet va inaugurar ahir la primera gran exposició del fotògraf a Catalunya. Són 75 imatges en blanc i negre, produïdes entre l'any 2000 i el 2005, que componen un discurs sobre l'original manera que té aquest artista de veure el món, juganera, irònica, sorprenent, aguda, reflexiva i, sobretot, poètica.Chema Madoz, 2000-2005és itinerant i abans de l'Hospitalet va ser a Madrid, Logronyo, Xile, Uruguai i Guatemala.

Les exposicions de Chema Madoz (Madrid, 1958) tenen la virtut de resultar atractives per a tots els públics i és habitual que l'espectador circuli davant les seves fotografies amb el somriure dibuixat a la cara. "Hi ha certa intenció a l'hora d'elaborar les imatges, que tenen diferents nivells de lectura --comentava ahir el fotògraf--. A vegades, la interpretació del públic s'acosta al sentit que jo li he volgut donar a la imatge i altres vegades se n'allunya". És així com l'espectador acaba dotant de sentit la fotografia.

QÜESTIÓ D'ESPAI

A més de les 75 instantànies, l'exposició mostra per primera vegada una obra tridimensional de l'artista o, més ben dit, un fragment de l'obra, perquè a causa de les seves grans dimensions no cabia sencera a la Tecla Sala. Es tracta d'un muntatge amb escales col.locades una al costat de l'altra de forma concèntrica, de manera que formen una espècie de teranyina. O un sol. O un logotip de l'univers. Depèn de la interpretació de cadascú.

La presència d'aquesta obra reobre l'etern debat sobre si Madoz és fotògraf, escultor, poeta o tot alhora. "No em preocupa que em defineixin d'una manera o d'una altra --va assegurar--. Jo em sento còmode amb la definició de fotògraf perquè la meva cultura visual ve de la fotografia i perquè em permet crear una distància amb l'espectador que els objectes no tenen. Però, sobretot, em sembla bé perquè si no seria molt complicat definir el que faig".

L'espectador deChema Madoz, 2000-2005podrà veure instantànies estètiques, poètiques, iròniques i altresamb missatge. En aquesta categoria entren la foto d'una bandera feta amb filferro, que al.ludeix als murs entre els pobles, i la d'una carta de la baralla amb cinc cors formats per dos hams, que associa l'amor amb una cacera mortal.

L'artista madrileny va arribar a la càmera fotogràfica "de pura carambola", però aviat es va adonar que era el mitjà idoni per poder transmetre les seves idees sobre el món.

A diferència de la fotografia documental, Madoz va escollir aquest gènere perquè li servia de còmplice en el seu objectiu de falsejar la realitat per produir evidències. L'ús de recursos literaris com la metàfora i la paradoxa per dotar els objectes quotidians d'aparences sorprenents va ser precisament un dels motius que el va convertir en un dels fotògrafs més originals de la dècada dels 80 i els 90.

ANALÒGIC

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Vint-i-cinc anys després d'exposar per primera vegada a Madrid, segueix associat al blanc i negre i també a la tecnologia analògica, encara que en la seva última època té obres manipulades digitalment.

El museu Reina Sofia va organitzar el 1999 una retrospectiva de la seva obra (la primera que aquesta institució va dedicar a un fotògraf) i un any després, el 2000, Madoz va rebre el Premio Nacional de Fotografía. La segona gran exposició dedicada a l'artista va ser el 2006, a la Fundació Telefónica, on es van mostrar 90 fotografies del període comprès entre l'any 2000 i el 2005 comissariades per Borja Casani. D'aquestes 90 imatges, la Tecla Sala n'exposa 75 fins al 30 de març.