Autònoms versus assalariats ¿Qui paga més?

Aquesta idea «és comuna», assegura Marta Zaragozá, CEO de Declarando, que afegeix que, tot i que depèn de cada cas particular, «en línies generals, entre un autònom i un assalariat, l’últim pot arribar a tenir més despeses», almenys «en concepte de Seguretat Social».

En aquest sentit, en el cas dels treballadors per compte aliè, les despeses de Seguretat Social dependran del sou brut anual, però no té possibilitat de modificar-lo. En canvi, els autònoms sí que poden triar, per exemple, començar a pagar per la base mínima i anar pujant-la quan ho considerin oportú. «Dependrà d’ell», explica Zaragozá.

La part negativa és que la majoria de treballadors per compte propi no tenen un sou fix, tot i que sí que tenen l’obligació de pagar mensualment aquesta quota. Una quantitat que puja cada any i que tornarà a augmentar el 2022. Aquest any l’increment se situa entre 10 i 30 euros mensuals en funció del tipus de cotització. La base mínima queda en 377,87 euros i la màxima, en 1.266,66 euros.

Per resoldre aquesta situació, fa anys que les patronals dels treballadors per compte propi demanen una cotització per ingressos reals i, tot i que sembla que s’està fent algun avenç, l’última proposta del Govern en aquest aspecte contempla un augment del 40% entre 2023 i 2024 que «portarà molts autònoms a la fallida», afirma Lorenzo Amor, president de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA).

«Les propostes del Govern no ens agraden, igual que tampoc ens agrada la definició que es dona als ingressos reals», afirmava Amor després de la reunió amb l’Executiu celebrada aquest dimarts.

Un altre element en contra dels autònoms és que paguin tant per la Seguretat Social, que surt de la seva butxaca, mentre que l’empleat per compte aliè abona com a molt un 9% del seu sou i la resta corre a compte de l’empresa. «Aquesta diferència en cotització fa que l’atur per al nostre col·lectiu sigui una prestació molt baixa, a més de no tenir indemnització per tancament, com sí que la té un treballador per acomiadament», es queixen des d’ATA.

IVA i IRPF

Una altra diferència entre els dos col·lectius és que els treballadors per compte propi tenen l’obligació de presentar l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) de forma mensual o trimestral, «a menys que la seva activitat estigui exempta de pagar-lo», diu Zaragozá. L’assalariat no el paga, «tot i que tampoc pot estalviar les més de 100 despeses deduïbles que té l’autònom», diu l’experta.

Quant a l’IRPF, és un impost que tots dos han de presentar a través de la declaració de la Renda i la seva quantitat dependrà de diversos factors com si tenen hipoteca, fills, plans de pensions... Però, ¿com seria en igualtat de condicions?

Notícies relacionades

Els treballadors demanen augments salarials aquest any

La vivenda desencadena una fractura social: és la principal preocupació de la meitat dels que viuen de lloguer

Amb un brut anual de 50.000 euros, en el cas de l’assalariat estaria en el tram del 37% d’IRPF, és a dir, 18.250 euros que li aniran descomptant en la nòmina de forma mensual. «Traient les despeses de Seguretat Social, li quedaria un sou net de més de 2.000 euros», afirma l’experta.

D’altra banda, en un autònom amb el mateix benefici anual dependrà de les despeses deduïbles que tingui. Per exemple, amb 15.000 euros de despeses li queda un rendiment net de 35.000 euros sobre el qual s’ha d’aplicar l’impost i l’anirà pagant a través de les retencions en les seves factures o per mitjà del model 130, explica la CEO de Declarando. «Cada treballador –defensa Zaragozá– és un món diferent i li convé més un camí o un altre».