Els treballadors demanen augments salarials aquest any

Després de dos anys de pandèmia, aspectes com la conciliació i el teletreball s’han fet un lloc en la llista de desitjos dels treballadors. També han guanyat rellevància qüestions com l’ansietat, que s’ha incrementat entre els professionals en primera línia, però també ha impactat en molts altres perfils laborals.

Tot i que ara per ara a Espanya no s’hagi reproduït aquesta sortida massiva, les necessitats de millora són presents. I entre totes elles, el sou és predominant. Segons un informe recent d’InfoJobs, a 6 de cada 10 espanyols (el 58%) els agradaria aconseguir una millora salarial, contra el 21% que volia demanar un augment el 2019. Per darrere se situa conciliar, reduir l’estrès o obtenir reconeixement professional. «El salari sempre ha sigut l’element de valoració principal: condicions i beneficis com l’assegurança de salut, la formació interna o la conciliació influeixen, però en una altra mesura», afirma Mónica Pérez, directora de Comunicació i Estudis d’InfoJobs.

L’últim ‘Baròmetre sobre preocupacions dels espanyols en relació amb l’ocupació’ del portal d’ocupació revela que al 55% dels treballadors els inquieta que el seu sou es congeli o es redueixi. Només provoca més preocupació el retard en l’edat de jubilació i perdre la feina.

També senten fatiga i desmotivació, però arribar a final de mes és la prioritat per a la majoria dels espanyols. «No ens estranya, tenint en compte que els salaris al nostre país no són alts i que la precarietat és una característica pròpia del nostre mercat de treball. El salari és un element determinant per a una vida digna», diu Mari Cruz Vicente, secretària d’acció sindical i ocupació de CCOO.

Des del sindicat recorden que el 2021 no ha sigut un bon any en aquest epígraf. La pujada salarial mitjana pactada en conveni va tancar el 2021 en l’1,47%, molt lluny del repunt del 6,5% interanual de l’IPC de desembre i del 3,1% que es van encarir els preus de mitjana l’any passat. I tot i que pugui fer curt respecte a la inflació, es tracta d’una sort que no tenen tots els contractes. Segons l’estadística del Ministeri de Treball, en la major part dels convenis a Espanya no hi ha clàusula de garantia salarial amb què forçar una actualització. Dels 2.886 convenis comptabilitzats a tancament del 2021, només el 15,8% (456, que afecten 1.201.627 treballadors) inclouen aquesta clàusula i, d’ells, només 354 tenen efectes retroactius, és a dir, que l’empresa es posa al dia amb els retards.

Durocrom, companyia familiar gallega especialitzada en recobriment i tractament de metalls, es regeix pel conveni col·lectiu del sector d’indústries del metall i l’octubre del 2021 va aplicar una pujada de l’1,75% amb efecte retroactiu, i n’aplicarà una altra aquest mes de gener. La revisió dels sous d’aquest any dependrà de la dada d’inflació: «Si és menor d’1,75%, hem de pujar l’1,75%, però si és més es puja l’IPC», explica Laura Veiga, gerent de l’empresa. «Sempre l’apliquem –afegeix– i busquem una altra manera d’estalviar, mai a costa de les persones».

Notícies relacionades

Vuit de cada 10 treballadors han patit estrès l’últim any

Catalunya es juga fins a 1.000 milions d’euros amb la crisi de la pesta porcina

¿Podrien totes les empreses actualitzar sous en funció de l’IPC? Des de Foment del Treball asseguren que, generalment, «no estan en condicions d’afrontar una revisió a l’alça dels salaris proporcional a l’increment de l’IPC». Fonts de la patronal catalana assenyalen «frens al creixement», entre els quals es comptabilitzen els problemes de proveïment, el major nombre de vacants en el mercat laboral i la pujada del preu en energia i matèries primeres, i criden a la prudència davant la tensió dels preus, que «es preveu que serà temporal».

Fins ara, dos casos han sigut notoris: el de Mercadona i Supercor, que pagaran el 5% més a les seves plantilles. Mentrestant, els sindicats insten a reactivar la negociació col·lectiva, que el 2021 es va alentir. Vicente defineix com un «objectiu fonamental» reprendre «al més aviat possible» el diàleg social per al cinquè Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC). «Amb el salari congelat –planteja–, més la inflació disparada, evidentment hi ha un desfasament important en la capacitat de compra dels treballadors i treballadores». El repte serà, incideix la representant de CCOO, abordar la pèrdua de poder adquisitiu i fer-lo compatible amb el funcionament del teixit productiu.