"Aguantava l'assetjament per por que l'obliguéssim a tornar a ser nen"

"Estic preparada”. Això li va dir l'Erika a la seva mare quan s'acostava el seu sisè aniversari, i li va demanar que avisés els convidats a la seva festa perquè no li regalessin coses de noi. Va afegir que no li importava el que pensessin sobre això.

Fins llavors Cristina Fernández sempre havia pensat que la seva filla seria gai, que 'disfressar-se’ amb vestits de nena era un 'joc', i la corregia quan es referia a si mateixa en femení. "No se'm passava pel cap la transsexualitat", explica.

COP DE REALITAT

Va ser Javier Valero, el pare de l'Erika, qui es va adonar del que realment estava passant després d'un viatge que la petita va fer amb la seva mare en què li van deixar triar el vestuari. Al tornar, es va negar a tornar-se a posar la roba de noi i va dir que, si seguien obligant-la a viure com un nen, es volia morir.

“El Javier em va trucar aquell dia i em va dir que havíem de portar ‘la nostra filla’ de compres. Era la primera vegada que parlava d'ella en femení”, recorda la Cristina.

Ara la Cristina és la covicepresidenta de l'entitat Chrysallis i una de les promotores del protocol en pro dels menors ‘trans’ d'Ensenyament.

DIFICULTATS A L'ESCOLA

Però encara que en el seu entorn familiar la situació està plenament normalitzada, al col·legi les coses no han sigut fàcils. Els professors no van tenir problemes de cridar la nena amb el seu nom sentit i permetre-li vestir-se segons les seves preferències però, en l'aspecte burocràtic, la Cristina s'ha trobat amb totes les traves possibles.

Fa ja dos anys que l'Erika va fer el seu trànsit i encara no han aconseguit que el centre canviï el nom en la documentació interna. “És frustrant perquè jo mateixa he parlat amb altres col·legis per explicar-los com fer-ho i no ho aconsegueixo per a la meva filla”, explica la Cristina, que espera que el nou protocol li doni el que se li ha estat negant a l'Erika.

BATALLA CONTRA LA DISCRIMINACIÓ

Que s'usi el nom sentit incideix directament en l'acceptació que els menors tinguin en l'àmbit social, concretament a l'escola. “Si els grans no donen credibilitat a la seva situació, tampoc ho faran els nens”, afirma Cristina. Aquest va ser el cas de l'Erika que, després del seu trànsit, va patir assetjament per part dels seus companys."Ho aguantava sense dir res perquè temia que l'obliguéssim a tornar a ser un nen", explica la seva mare.

Notícies relacionades

Col·legis menys hostils per als transsexuals

"Els companys del Dani ja sabien que era un noi"

"Quan me'n vaig assabentar, vaig pensar en el suïcidi del menor transsexual al qual feien 'bullying' i vaig sentir una por atroç", recorda. Per sort, amb l'ajuda dels professors, ja no hi ha assetjament escolar i les notes de l'Erika estan millorant ràpidament. “És una nena alegre i eixerida i sobretot molt forta”, la defineix la seva mare.

“No he de justificar davant ningú qui és la meva filla”, es queixa la Cristina sobre les situacions de discriminació que han viscut. “Els adults estem carregats de prejudicis i això és un problema. Alguns pares m'han arribat a dir que la meva filla és així per com l'hem educat i després ho repeteixen altres nens al col·legi”, lamenta sobre el seu drama particular encara que ella no ho veu així: “Totes les famílies tenen els seus drames i no som diferents pel fet que la nostra filla sigui 'trans'”.