Les confessions dels pederastes alleugen les víctimes sense justícia

La víctima, J., que el 3 de març es va presentar a casa d’A. F. i va aconseguir que el seu exprofessor als Maristes de Sants confessés que durant sis anys havia abusat d’ell, esperava ahir el seu torn al dentista. A la sala va arrencar de forma espontània una conversa sobre el vídeo que ell va gravar amb càmera oculta i que ha publicat EL PERIÓDICO, en què el pederasta reconeix les agressions sexuals. «S’agraeix el valor que ha tingut el xaval», ha sentit dir. Com que J. no vol revelar la seva identitat a ningú, només ha pogut somriure per sota el nas.

Diumenge va estar nerviós, gairebé espantat, durant tot el dia. Però ahir se sentia bé. «Vaig fer el que havia de fer, només lamento no haver-ho fet abans», assegura. «Ni em movia la set de venjança ni ara em dono del tot per satisfet», raona. «Hi ha d’haver més víctimes d’A. F.», afirma, donant per fet que el seu exprofessor li va mentir quan li va assegurar que ell havia sigut l’únic. J. no perd l’esperança que alguna víctima amb un delicte encara penalment vigent faci un pas endavant i s’atreveixi a denunciar-lo.

Fa gairebé 20 anys, A., una altra víctima d’A. F., va rebre una carta d’un jutjat. A l’interior hi va trobar una nota que li comunicava que la seva denúncia havia quedat arxivada. Els abusos sexuals que havia patit d’A. F. havien prescrit. Per això quan A. ahir al matí va veure el vídeo que J. li va arrencar a l’assetjador que els va destrossar la infància a tots dos, va sentir que un torrent d’emocions el sacsejaven. «Veient-lo, el primer que he sentit ha sigut patiment per J., imaginant fins a quin punt  deu haver sigut dur per a ell posar-se davant d’A. F.», explica. Després va aparèixer un altre sentiment, de «satisfacció».

EL SENTIMENT GENERAL

«No es tracta de venjança –coincideix amb J.–, senzillament és alleujament perquè al final la veritat surt a la llum», remarca. És el sentiment general de la resta de les seves víctimes, perquè la confessió d’A. F. implica que els seus relats també es confirmen a la llum pública. «El que dèiem no és cap mentida, A. F. és un pederasta, no hi ha cap altra definició per a ell».

«Em sembla que J. tenia tot el dret a fer el que ha fet», el defensa M., una altra víctima d’A. F., que va patir els seus abusos durant gairebé tots els esbarjos de cinquè d’EGB. «Ell no ho hauria reconegut mai d’una altra manera», assegura. M. no ha volgut veure el vídeo, n’ha tingut prou de llegir la notícia. Vol donar-li a J. «les gràcies». «No érem alumnes aviciats –així va qualificar els seus denunciants A. F. en declaracions a aquest diari– , dèiem la veritat i ara se sap públicament», destaca.

L’EXCUSA

De la surrealista excusa que arriba a deixar anar J. durant la gravació, argüint que els seus repetits abusos es devien a una loció per fer créixer els cabells fabricada amb «placenta humana» que utilitzava en aquella època, només confirmen –perplexos– que resulta factible que seguís un tractament. «Segur que feia servir loció capil·lar, era algú que s’estimava molt a si mateix, un narcisista», el defineix M.

Sentir un agressor confessar que va abusar d’un nen pot resultar «beneficiós» per a la resta de les seves víctimes, confirma la coordinadora del centre terapèutic de la Fundació Vicki Bernadet, Laura Rodríguez. Anirà en funció de cadascuna d’elles. Algunes «no necessiten» la confessió. Però d’altres, «sí». Un pederasta que assumeix el seu delicte «accepta la responsabilitat» de provocar els contactes sexuals malsans, i això alleugereix la «culpa» que senten algunes persones.

«A vegades, els abusos s’allarguen durant molt temps, i els menors –sense importar els anys que passin– poden sentir-se culpables de no haver sabut impedir-los o denunciar-los de seguida», afegeix Rodríguez.

SENSE VALIDESA JUDICIAL

El vídeo que J. li ha gravat amb una càmera oculta a A. F. no tindrà cap validesa judicial. En realitat, ni tan sols hi haurà un jutge que hagi de rebutjar-lo com a prova. El cas que confessa A. F., que inclou violacions a J. des dels 8 fins als 14 anys, ja ha prescrit. I si no fos així, les proves recollides amb una càmera oculta tampoc solen acceptar-se en un procés judicial.

«Cal revisar les lleis perquè aquests delictes no haurien de caducar», demana A. I si els juristes tenen dubtes, «que parlin amb psicòlegs» i que els expliquin per què és tan freqüent que les víctimes d’abusos infantils «no diguin res mentre els pateixen» i per què és també normal que «es trigui més temps del que dóna la llei a denunciar», reclama M. «Així deixarem d’aplanar el camí als pederastes».

CONDEMNA PENAL

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

«El més vergonyós d’aquest cas és que una persona hagi hagut d’armar-se amb una càmera oculta per buscar la justícia que no pot donar-li l’Administració», conclou Manuel Barbero, el pare de la víctima del també agressor sexual confés Joaquim Benítez que va destapar l’escàndol de pederàstia dels Maristes.

Només un dels tres pederastes confessos s’enfronta amb seguretat a una condemna penal, Benítez. Les revelacions d’A. F. i d’A. E. no els faran seure de moment al banc dels acusats per tractar-se de delictes prescrits. «Però és bo que se sàpiga la veritat, per a tots, fins i tot per a ells», sentencia M.