Dario Argento, un clàssic amb opinió pròpia

Dario Argento (Roma, 1940) no es talla: poc després d’haver començat la nostra xerrada, assegura que està «cansat» i es queixa de no haver vist encara cap pel·lícula per la insistència del festival que parli amb tots els mitjans possibles. Ell ha vingut aquí a fer això, mirar pel·lícules, tot i que també a presentar una restauració en 4K de 'Suspiria', el seu al·lucinat i alhora al·lucinant clàssic del 1977.

Argento és l’autor de clàssics del 'giallo' com 'El pájaro de las plumas de cristal' (1970), 'El gato de las nueve colas' (1971), '4 moscas sobre terciopelo gris' (1971) i el millor del seu estil més operàtic, 'Roig fosc' (1975). També de la inoblidable pel·lícula que va donar nom al millor cine de Barcelona, 'Phenomena' (1985), és clar, en què Jennifer Connelly s’alia amb insectes per caçar un assassí de col·legiales.

Però si hi ha una pel·lícula intocable en la seva carrera, aquesta ha de ser 'Suspiria', reconeguda influència per a directors actuals de la talla de Nicolas Winding Refn i Guillermo Del Toro; a Sitges s’ha projectat en programa doble amb La cumbre escarlata. «Soc capaç de reconèixer aquesta influència veient les pel·lícules de Winding Refn i Del Toro», afirma davant la gravadora. «Però no només en ells, també molt abans ho podia veure en Tarantino. I també es pot detectar en autors de Corea del Sud», diu.

D’aquest últim país, i de l’Àsia en general, prové gran part del seu cine favorit dels últims anys. Sembla especialment interessat en l’obra de Park Chan-wook, autor de 'La doncella', premi del públic a Sitges l’any passat. «Quan va ser jurat a Cannes aquest any, Park es va trobar amb la meva filla Asia i no va deixar de preguntar-li sobre les meves pel·lícules. Ho volia saber tot: com eren els meus rodatges, quina classe de coses feia i demanava a l’equip…».

'Suspiria', dèiem, és el clàssic intocable d'Argento. Però nada sembla sagrat ja: ben aviat s'estrenarà un 'remake' dirigit per Luca Guadagnino i amb Chloë Grace Moretz en el paper antaño brodat per l'encantadora Jessica Harper. L'autor no ha sigut consultat per productors ni equip artístic, ni tampoc ha vist un euro per l'adaptació; ell no posseïa els drets. ¿Què siente sobre aquest projecte? "No sento nada en particular. No he vist nada. Per lo poc que he sabut, és molt diferent de la meva".

'Suspiria', dèiem, és el clàssic intocable d’Argento. Però ja res sembla sagrat: ben aviat se’n estrenarà un 'remake' dirigit per Luca Guadagnino i amb Chloë Grace Moretz en el paper que abans va brodar l’encantadora Jessica Harper. L’autor no ha sigut consultat per productors ni equip artístic, ni tampoc ha vist cap euro per l’adaptació; ell no en tenia els drets. ¿Què sent sobre aquest projecte? «No sento res particular. No he vist res. Pel poc que n’he sabut, és molt diferent de la meva».

Descarregar pel·lícules

Notícies relacionades

Ángel Sala: "S'està produint l'alliberament cinematogràfic de la dona"

Alexandre Bustillo i Julien Maury: "No vam parlar mai amb Tobe Hooper sobre 'Leatherface'"

De Guadagnino, Argento ha vist 'Jo soc l’amor' i li va semblar que «no era dolenta, bastant interessant a nivell d’atmosfera». Tot i que és un àvid consumidor de cine (no ens recomana 'Dunkerque', «absolutament buida») i no té complexos per reconèixer que descarrega moltes pel·lícules: «Per força, perquè moltes no es poden veure». ¿I les pel·lícules de Dario Argento? ¿Li sembla bé que la gent se les descarregui? «Si algú descarrega una pel·lícula meva, és perquè té interès per ella. La difusió de les pel·lícules ja no es pot contenir».

L’última pel·lícula del director va ser 'Dracula 3D', no inclosa en el cicle d’aquest any sobre el mite vampíric. I la pròxima hauria de ser 'The sandman', no basada en el tebeo de Neil Gaiman sinó en 'L’home de la sorra', d’E. T. A. Hoffmann.