Embarassada i amb càncer de mama: "Temia per la meva vida, temia pel meu fill"
La sogra d'una pacient a qui es va diagnosticar un tumor durant l'embaràs va organitzar una exitosa caminada anual d'ajuda a la investigació
abertran35953209 barcelona 18 10 2016 ines gasen paciente de c ncer de mam161019124714 /
No totes les àrees mèdiques, ni tots els hospitals han previst facilitar que els ciutadans canalitzin el seu esforç econòmic, gran o petit, perquè s'investigui sobre la malaltia que els ha alterat la vida, o respecte a la qual són especialment sensibles. L'infantil de Sant Joan de Déu d'Esplugues és el rei en aquest camp. Investigadors d'una infinitat de patologies que afecten els nens dediquen, des de fa anys, una porció del seu temps per exposar davant empresaris el projecte científic que han descrit de forma molt intel·ligible en un atractiu 'book'. Com fan les models quan busquen feina, però amb diferent objectiu. Altres vegades, aquesta feina la fan pacients agraïts o els seus familiars.
La sogra d'Inés Gasen, de 39 anys, experta en comunicació i mare d'un nen de 6 anys, és un exponent d'aquests últims. El 2010, a la seva jove, embarassada de cinc mesos de qui seria el seu primer nét, li va ser diagnosticat un càncer de mama. Era el pitjor moment, en tots els sentits. La gestant va ser derivada a l'institut oncològic de l'Hospital de la Vall d’Hebron (VHIO) i, davant la seva sorpresa, no li van mostrar un carreró sense sortida -o el nen o la seva vida sense càncer- sinó que li van proposar un camí intermedi salvador per a tots dos. “Em van exposar un pla, que jo vaig acceptar immediatament -explica Inés Gasen, ara embarassada del seu segon fill-. En primer lloc m'operarien per extirpar el tumor, després rebria una quimioteràpia forta, de les que exigeixen descansar tres setmanes entre sessions. I em van assegurar que, mentrestant, la gestació prosseguiria amb normalitat, que res d'això tenia per què alterar el desenvolupament del fetus”.
Així ho van fer. I així va passar. Ens podem suposar la immensa preocupació en aquells moments de tota la seva família, entre elles, la seva sogra, una activa ciutadana britànica que viu a Saragossa. La dona va reunir la família, els seus amics i els veïns, i els va plantejar participar en una acció en què fos possible reunir diners per enviar-los als metges que estaven atenent la seva jove, Inés, a Barcelona. Així va sorgir 'El Paseíco de la Mama', una caminada anual que ja va per la sisena edició i que no pensen interrompre, encara que Inés ja només va a la Vall d’Hebron per superar revisions d'un càncer de mama superat. Va rebre autorització mèdica per intentar un altre embaràs.
EL NEN VA NÉIXER BÉ
Notícies relacionades“La meva sogra no s'hauria pogut quedar quieta mentre a mi em tractaven i hi havia en l'aire l'evolució del seu futur nét. Havia de fer alguna cosa -recorda Inés-. En aquell moment, jo temia més el càncer que m'havien detectat que els possibles perjudicis que pogués patir el fetus que gestava. Ara que sóc mare, sé que em passaria el contrari: temeria més pel meu fill que per la meva salut”. Joey, el nen que ara té 6 anys, va néixer bé. Les caminades ja són populars a Saragossa.
Als 130.000 euros que 'El Paseíco de la Mama' ha proporcionat al VHIO s'hi han afegit les quantitats aportades pel grup d'exmalaltes de l'associació Sin Teta hay Paraíso o les que ofereix la venda de vi Microscopi, entre altres iniciatives similars.
