EL NOU PRESIDENT

Rufián: "Junqueras és el pla b"

El diputat d'ERC demana que el líder del seu partit sigui el nou president si Puigdemont no torna de Brussel·les

El PP nega que sigui possible un "pacte polític" per evitar la detenció del candidat de JxCat si torna

zentauroepp41472145 graf214 madrid  04 01 2018   el portavoz adjunto de erc en e180104110146

zentauroepp41472145 graf214 madrid 04 01 2018 el portavoz adjunto de erc en e180104110146 / J J Guillen

3
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre

Mentre Oriol Junqueras tractava de convèncer els magistrats del Tribunal Suprem que el deixessin en llibertat, fora de la sala els partits sobiranistes seguien amb la seva pugna sobre com encarar la pròxima legislatura. La principal incògnita continua sent qui serà el pròxim president de la Generalitat, i un dirigent significatiu d’Esquerra, Gabriel Rufián, va ser ahir més clar que mai: si Carles Puigdemont no torna, «el pla b és Junqueras».

Feia dies que ERC no sortia de la seva estratègia actual, que consisteix a pressionar Junts per Catalunya (JxCat) cedint-los la iniciativa. És a dir: els republicans asseguren que fins que Puigdemont no aclareixi si pensa tornar de Brussel·les, com va prometre en campanya, no parlaran d’alternatives. Però Rufián no solament se surt del guió al Congrés, sinó que ahir va dir a les clares el que gran part del partit pensa en privat.

«Ho diem amb tot el respecte: no es pot tenir un president per Skype», va dir el diputat d’ERC a les portes del Suprem, on va acudir per mostrar el seu suport a Junqueras. Altres dirigents del seu partit, en canvi, s’estimen més no especular en públic sobre les alternatives a Puigdemont, i volen que sigui JxCat qui expliqui per què no compleix la seva promesa si és que es queda a Brussel·les.

Mentre Rufián assegurava que Junqueras és «el pla b» de Puigdemont, la seva companya al Congrés Ester Capella deia tot al contrari. En declaracions a RNE, va afirmar: «Nosaltres no tenim un pla b. Puigdemont és el candidat a la presidència de la Generalitat en aquests moments, en atenció al resultat de les eleccions del 21-D».

 Ester Capella deia tot al contrari. Puigdemont és el candidatMés tard, Rufián va assenyalar que no hi havia contradiccions entre els dirigents d’ERC, però va insistir en la seva idea: «Són diferents formes de dir el mateix. Un dels objectius primordials és restituir l’statu quo previ al 155, restituir el Govern legítim, però em sembla de sentit comú que si Puigdemont no pot tornar per la repressió hi hagi un pla b». 

No obstant, Puigdemont continua instal·lat en la tesi que el problema no el té ell, sinó el Govern central. El seu entorn sosté que el resultat de les eleccions hauria de permetre que l’expresident tornés a Catalunya sense ser detingut. Els postconvergents demanen ja «un acord polític» amb l’Estat que ho permeti. No obstant, el secretari general del PP català, Santi Rodríguez, va rebutjar que un pacte d’aquest estil sigui possible.

El dirigent popular va subratllar que «l’Estat no pot pactar la situació jurídica de ningú», encara que va afirmar que «des del punt de vista polític» sí que existeix la possibilitat d’acordar «gairebé qualsevol cosa». Però va afegir que Puigdemont va desestimar aquesta via.

El que queda clar és que les negociacions, tant a Brussel·les com a Barcelona, per decidir la composició de la Mesa del Parlament i per la investidura estan contribuint a augmentar la proverbial desconfiança entre els postconvergents i els republicans. Aquest dijous, cap dirigent de JxCat es va acostar al Senat per fer companyia als seus fins ara socis en suport de Junqueras. Des de la llista de Puigdemont s’han justificat aquestes absències en el fet que havien prioritzat la concentració del vespre a Sant Vicenç dels Horts, en la qual va participar Jordi Turull.

Notícies relacionades

El calendari condiciona cada dia més les negociacions entre els partits independentistes, en les quals també participa la CUP, que no descarta ara entrar al Govern. Amb vuit diputats electes fugats o a la presó, la decisió sobre què fer amb aquestes actes pot alterar les majories a la Cambra. JxCat ja ha registrat al Parlament les credencials com a diputats dels seus dos empresonats, Jordi Sànchez i Joaquim Forn. ERC ha fet el mateix amb Junqueras.

No obstant, aquest pas no significa necessàriament que acabin ocupant finalment els seus escons. Per poder comptar amb la plena condició de diputats, és a dir, per assistir a les sessions plenàries, els càrrecs electes han de complir prèviament amb dos requisits, a més de la presentació de credencials: entregar un paper firmat en què prometen l’Estatut i facilitar la declaració de béns.