Pablo Iglesias: "No era feliç: vaig rebre molta violència"

La conversa transcorre per una sala de l’edifici on hi ha Canal Red, un mitjà de comunicació fundat el 2022 per l’exlíder de Podem. Iglesias (43 anys) es va acomiadar de tots els seus càrrecs polítics i institucionals després de presentar-se a les autonòmiques de Madrid el 2021. Ho va fer la mateixa nit de les eleccions que va guanyar de manera incontestable la dreta amb Isabel Díaz Ayuso (PP) al capdavant i recolzada per Vox. Com a candidat d’Unides Podem va millorar el resultat, de set a deu diputats, però la lectura que tothom va fer, ell el primer, és que tot un exvicepresident del Govern (amb Pedro Sánchez) i dirigent nacional no havia aconseguit erosionar Ayuso, que va saltar de 30 a 65 escons.

"Jo entenia que políticament havia tingut un paper històric en una sèrie de moments determinats, però que estava molt cremat per a moltes coses. Ja no feia tants triples com abans i havia de pensar en la retirada i fer una altra mena de coses", assegura. Aficionat a jugar a bàsquet i a mirar-lo, la metàfora no és casual. Aquell 4 de maig del 2021 no va aparèixer el seu vell "minut iugoslau", aquella remuntada miraculosa de la selecció en l’últim sospir amb la qual acostumava a fer broma.

L’elecció de Yolanda Díaz

Quan va abandonar el lideratge del partit ho va fer a través d’un dedazo. L’escollida va ser Yolanda Díaz, llavors ministra de Treball en l’Executiu de coalició. Afirma que era una "aposta que semblava funcionar" i "il·lusionar" perquè "l’espai" d’Unides Podem "creixés". No va ser així, però. "És obvi que em vaig equivocar amb Díaz. Ella va pensar que el seu projecte passava per destruir Podem i en aquest context Sumar ja va néixer mort", assenyala Iglesias.

Quan va tornar a casa, ja sense càrrecs institucionals ni polítics, va dedicar temps als seus tres fills i a la lectura. Havia passat set anys molt intensos en política: des de les eleccions al Parlament d’Estrasburg del maig del 2014, quan va ser elegit eurodiputat per Podem, fins al maig del 2021, després de ser vicepresident del Govern central i efímer representant dels liles a la Comunitat de Madrid. ¿Com va anar aquesta desconnexió? "Va ser com sortir de la presó. És una cosa que la gent no es creu. A mi no m’agradava humanament. No m’agradava ser secretari general de Podem. No m’agradava ser vicepresident del Govern. Ho feia el millor possible i vaig aprendre molt, però per a mi era una situació vital en què no era feliç", apunta. I el principal motiu el té clar: "No era feliç per l’enorme violència que rebia". Va rebre escarnis a casa seva amb tres nens petits i es van publicar moltes notícies falses per fer-los mal com a partit, muntatges en què va participar el Ministeri de l’Interior de llavors (sota el Govern de Mariano Rajoy, PP) amb l’objectiu de desprestigiar Podem i també els independentistes catalans.

El rumor fals d’un compte ocult

El desembre passat, gairebé 10 anys després, el Tribunal Suprem va condemnar Eduardo Inda i el seu mitjà, Okdiario, a indemnitzar amb 18.000 euros Iglesias per publicar el 2016 la notícia falsa que tenia un compte ocult en un paradís fiscal. La web havia titulat El Govern de Maduro va pagar 272.000 dòlars a Pablo Iglesias al paradís fiscal de Grenadines el 2014, una mentida que van rebotar diversos mitjans sabent que era falsa, cosa que va ser constatada més endavant gràcies a àudios gravats pel comissari José Manuel Villarejo.

Després d’abandonar tots els càrrecs el maig del 2021, i quan van passar les vacances d’estiu, va començar a col·laborar en tertúlies, una activitat que manté; va posar en marxa un pòdcast, i va presentar sol·licituds per ser professor associat a la universitat, cosa que ja feia abans de fundar Podem. Des del 2022 ha impartit diverses assignatures (política comparada, governança global, institucions...) a la Universitat Complutense, a més d’altres classes en un màster i en el Consell Llatinoamericà de Ciències Socials (Clacso). "De les coses que faig ara el que més satisfaccions em produeix és fer classes", assenyala abans d’explicar el seguit de projectes "modestos" que Canal Red té a Colòmbia i Mèxic.

Iglesias es revolta quan sent que la seva empresa audiovisual no es pot comparar altres grups de comunicació. "Dir que Canal Red té més biaix que Mediaset o Atresmedia és una collonada, amb tot l’afecte", diu. I recorda que Silvio Berlusconi va ser primer ministre d’Itàlia després de fundar i utilitzar com a trampolí el grup Mediaset, controlat encara avui dia per la seva família, i que Paco Marhuenda, director de La Razón (Atresmedia), va ser diputat del PP (1995-96).

Iglesias va sortir durant anys en programes d’aquestes empreses audiovisuals per colar-se a la casa dels espanyols i donar a conèixer Podem, però es defensa dient que, si el convidaven, era perquè donava "audiència". "Hi ha molta corrupció en la política, però en el periodisme encara més", diu.

Notícies relacionades

De com els amargats alimenten els seus enemics

Bunqueritzats i sense mòbil, el pacte de Podem per no desaparèixer

"No tornaria a la política perquè em va fer patir moltíssim", afirma abans de parlar dels seus tres fills i de l’"exposició" que, apunta, ja té la seva mare, Irene Montero, com a eurodiputada i secretària política de Podem. Diu que a casa comenta amb ella l’actualitat com "amb qualsevol company a Canal Red". "Som equip en l’àmbit familiar i, a més, som companys polítics amb responsabilitats diferents, perquè jo dirigeixo un mitjà que forma part de l’espai cultural de l’esquerra. Em diverteixo molt més amb el que faig ara que no pas amb el que fa ella, i ho fa molt bé", afegeix.

Iglesias va tancar aquell 4 de maig del 2021 la política institucional, però no va donar per acabat el combat. Ha canviat de trinxera, sí, però no de lògica. Continua interpretant la vida com si fos un terreny de disputa constant.